PRESENTACIÓ: JOAN MARAGALL

Hola a tots! Bé doncs com ja saveu aquesta presentació s'havia de fer amb la finalitat de pujar la mitja de Valenciá. Per això he dedicat temps a Joan Maregall per traure la seua informació més interessant i important, ja que vull que vosaltres conegueu la vida, l'obra, a quin moviment pertany, etc com jo le conegut. Després de tot, he de dir que m'agradat allò de poder tindre ara una opiniò de uns dels millors símbols del nostre àmbit literari, ja que amb sinceritat, abans, savia qui era unicament pel poema tan conegut que és "la vaca cega" però no podia dir res de la seua obra per exemple.

Respecte al programa "Gloogle Docs" vaig ha dir el mateix que ha dir la meua germana: no m'ha agradat gens perquè ens ha donat molt de problemes per poder fomatejar-lo i aixì visualitzar-lo bé. Aleshores ho recomane que el feu gran per vore-lo ja que d'aquesta manera per lo menys és pot llegir.

Gracies i un petó!

Ah! Aci us deixe el poema de "La Vaca cega" recitat, per a que sigue més divertit.

REBECA

Hui vaig ha escriure aquesta entrada perquè el divendres 7 a classe de valencià, Rosa ens va preguntar si saviem d'on venien les rebeques, el que coneixem nosaltres com a una jaqueta femenina de punt, més concretament, perquè li va donar aquest nom. I la meua sorpresa va ser que venia d'una película de fa molts anys, que es deia Rebeca, en la qual la protagonista portava aquesta peça. Com que m'agrada molt aquestes jaquetes i a més, les porte molt, vaig a informar-me d'aquest thriller.

Maximilian de Winter (Laurence Olivier), aristòcrata anglès, ha perdut la seva dona, Rebeca de Winter, que va ser trobada al costat de la costa. Va a Montecarlo amb l'ànim de sobreposar-se al que va passar. Allà coneix una dona jove (Joan Fontaine), emprada per una senyora, Mrs Van Hopper, com a dama de companyia. Els dos s'enamoren i es casen. Quan s'istal·len a la mansió de Maximiliam de Winter, anomenada Manderley, la jove esposa comença a adonar-se que l'ombra de l'anterior senyora De Winter continua present a la casa, en la seva mestressa de claus i també en els pensaments del seu marit .

COM S´HA DE COMPORTAR-SE A L'AULA?

L'estudiant de primer de batxiller humanistisc Laia Leno escriu aquest text per explicar com s'ha de comportar un alumne a classe i ho fa mitjançant cinc punts importantíssims que equivalen a les cinc normes bàsiques per a estar de la millor forma a l'aula i són: primerament la higiene; el segon punt el respecte; el tercer, l'atenció; el quart l'actitut i finalment no menjar a classe.

Com he dit abans, el primer punt és, tindre higiene. Per a estar còmode en una classe és primordial que tot l'alumnat vaja a l'institut net i ben vestit ja que és una manera de respectar als companys i als professors. Si a tu no t'agrada que la persona que estigua asseguda al teu costat faja pudor, cuida't i procura que tu estigues ben polit perquè els altres sentan que estan en un ambient agradable.

D'altra banda vaig a parlar del respecte amb els professors i alumnes. I pel que fa a aquest tema he de dir que si tu ets a classe i vols dirigir-te a un professor has de fer-ho amb respecte i amb educació, mai de manera ordinaria. I si no estàs d'acord amb alguna cosa o no comparteixes les mateixes opinions, està bé dir-ho però sempre mantenint els modals i mai sobrepassant-se, ja que ell és l'autoritat. De la mateixa manera que si observes que no va a canviar d'opinió, és millor deixar el tema i acceptar la seva. En relació als companys, parlaràs diferent simplement perquè no imposa tant però mai deixaràs de parlar-li com es mereix, amb respecte, com a totes les persones.

Seguidament, el tercer punt, l'atenció. Un alumne ha de prestar atenció a les explicacions del docent no solament per a que et servisca en l'examen sinó també per a no treure-li mèrit, ja que aquests es preparen les classes. També per a no distreure'ls perquè si ho fas també podran sortir perjudicades aquelles persones que vulguen atendre i aprendre, per tant s'ha d'estar tranquil i amb una bona disposició al treball.

En Quant al quart punt és, doncs, tindre una bona actitut a classe i a l'assignatura. L'actitut engloba moltes coses, com ara la participació, has d'estar actiu, aportar els teues opinions, preguntar els dubtes, indagar sobre el tema tractat i ser voluntari quan és corregisquen els deures. Per fer tot això és necessari que complisques el tercer punt, l'atenció. A més, has de complir les lleis imposades per l'institut, ja que és la base per ser un bon alumne. Altres aspectes que determinen la bona actitut encara que es tracta de petits detalls són per exemple: seure bé, entrar a l'aula i saludar amb cordialitat, etc. Per cert! Evita interrompre les explicacions, si arribes tard passa desapercebut, no fages mai allò de ficar-te a parlar amb un company o fer soroll amb la cadira.

Finalment, no menjar ni beure mentre la professora està donant el temari perquè és una falta de respecte i molt desagradable escoltar el soroll que es fa en mastegar. De segur que la resta de la gent també tindrà fam.

AMISTAT

Aquesta entrada la faig per comentar el tema de l'amistat, pense que per a tots és important i que tots tenim persones amb les quals compartim tot.

Una definició que jo donaria per a la paraula amistat és: un acte personal, pur i desinteresat. Jo pense que una amiga/amic és aquella persona que es comporta de forma natural en tots els moments, aquélla que sense demanar-li ajuda et presta la mà, que és atenta, que et dona consells, que sense por et diu les coses roines, que et fa passar moments inovidables, aquella persona que t'estima i que et fa feliç.

Jo vaig a parlar de l'amistat des del que jo he viscut, i es que jo he tingut molts coneguts i companys en les diferents etapes de la meua vida, però la veritat es que els amics vertaders els he contat amb els dits de les mans, perquè jo sempre he dit aquesta frase: "un vertader amic és aquell que et coneix tal com eres, compren on has estat, t' acompanya en els teus logros i en els teus fracassos, celebra les teues alegries, comparteix el teu dolor y mai et jutja pels teus errors".

Al llarg de la meua vida he tingut amics molts diferents i de tots he aprés coses que després me han servit per a ser com soc hui en dia. La majoria de les vegades eren majors que jo però sempre he sabut tractar-los i ells a mi igual, de fet, com que ja vaig començar des de menuda amb aquestos, ara comprenc coses que pasen en una relació d'amistat i pose solució molt rapidament perqué ja m'havien ocorregut.

Sincerament crec que he tingut sort amb aquest acte perqué solament m'he decepcionat amb dues persones i per el moment crec que tinc les millors amigues tant a Castelló com al poble. I per ells és el motiu pel que faig aquesta entrada, d'agraiment, perqué dia a dia em demostren que segueixen al meu costat i un exemple d'això és el seu comportament i la seua entrega en un dels dies especials per a mi, i es que fa poc ha sigut el meu cumple, ells han fet que siga un dels dies més feliços de la meua vida, me van preparar una sorpresa molt emotiva i bonica.

Per a concluir amb aquest tema he de dir que l'amistat és de les coses més grans que existeixen, juntament amb la familia. I per això, hem de conservar-les demostrant cada dia que estem ahi perquè l'amistat és més difícil i més extranya que l'amor.

VOT PER AL GUANYADOR DEL "MILLOR BLOG"

La persona que per a mí es mereix guanyar el premi, o siga, un punt afegit a la nota global d'aquesta avaluació en aquest concurs del "millor blog", és MELANI LENO CARCELLER

Les meues raons són molt clares i objectives encara que es tracta de la meua germana, crec que no té res que vore perquè ella és bona estudiant i s'esforça en els treballs que es manen.

En el seu blog observe personalitat en quant al seu perfil, cuidant la combinació de colors, en la manera d'escriure, crec que amb molt poques faltes, amb coherencia i donant-li més animació amb fotos.

LA MEUA CRÒNICA DE 4T DE L’ESO

L’estiu d’aquest any es va presentar molt bé, perquè vaig anar una altra vegada al Carib, vaig disfrutar com una enana perquè vaig visitar molts llocs amb una bellessa paisagistica impressionant com quan vaig visitar l`illa de Samanà, on es va rodar la película de Jurasic Park en la cascada del Limon, també l’illa de Saona on vaig contemplar les seues boniques platges, menjant tot el dia coco, vaig nadar amb tiburons i mantes, quina por! vaig vaixar al fons del mar simplement per vore un submarí enfonsat. En l’hotel, per cert super bonic, vaig disfrutar de totes les piscines, que tenien fins i tot un bar en mig, quines coses no? També de les pistes de tenis, padel i de qualsevol deport. Recorde que en la platja ens vam muntar tota la familia a una banana, es com un flotador gran que el porta una barca i et passetja per tota la mar i amb molta velocitat, si que vam riure si…
Després d’aquest viatge la veritat es que estava una mica nerviosa perquè com l’any anterior no vaig acabar amb moltes ganes per tot el que va ocòrrer, no volia tindre mal rollo, així que la meua germana i jo vam decidir passar de tot i començar de nou, dedicant-nos només als estudis. Jo ho veía complicat perquè el meu rostre és l’espill de la meua ànima, per tant tot el que em pareixeria malament, es a dir, que tornaren a dir indirectes, etc, es reflexaria en la meua cara i en el meu comportament.
Va arribar el primer dia de col•legi, vaig entrar a classe i vaig vore a Clara, em vaig asentar amb ella i amb la meua germana i vaig contar-les tot el que havia fet l’estiu del 2008, la veritat és que vaig passar una estona molt agust, però quan va entrar a la classe Teresa i va dir-nos que ella tornaria a ser la nostra tutora, no em va agradar a mi ni a ningú. Ella ens va explicar que tot seguiría igual que l’altre any excepte que tindriem moltes activitats a part, com excursions a les universitats, organitzariem les festes que es celebrarien, com per exemple en carnestoltes tindriem que fer les activitats per als nens, decidir qui era la persona que guanyaria el premi del “millor disfraç”, en nadal ocupar-nos de crear les manualitats, decorar el col•legi , etc. També va dir que aquest any la psicóloga ens ajudaria a triar el nostre futur, mitjançant tests, entrevistes…I respecte a les assignatures i professors ens va explicar que no tindriem música, buff.. menys mal perquè em costava la flauta una barbaritat.. ni biologia que bé també, havia sempre molt de temari, però que s’afegirien noves assignatures com ética que la donaria Trini, la que abans ens donava Valencià, i aquesta ens va explicar en que consistia i va dir que simplement era escoltar a classe i participar i aixì entendriem tot, ella també donaria el treball monogràfic, que era una assignatura per fer-la en grup i que consistia en informar-nos d’algun tema interessant i parlar sobre ell.
Aquell primer dia em vaig sentir incomoda, s’em va fer el dia interminable, molt pesat, vaig parlar amb ma mare i em va dir que fora amb una altra actitut, que intentara fer el que haviem acordat per a que no el passara malament, que intentara disfrutar d’allò que aprenia i que anara amb tranquilitat.
A mesura que avançava el curs anava millor en quant a meu estat, anava sempre a la meua i aprofitant les classes. Les notes genial i tot amb normalitat. Recorde que aquell any vaig recolzar-me molt amb Elisa, la meua profesora d’anglés i amb Isabel, la meua profesora de valencià i francés, elles sempre em felicitaven, en donaven ànims, bromejavem i ens reiem, ara sempre que puc vaig a visitar-les, agraida de tot. Amb els meus companys també normal, amb alguns molta relació i amb altres cap. Aquell any em vaig enamorar del francés, vaig descubrir després de quatre anys que era una llengua bonica i que volia seguir treballant-la. La física m’anava bé però no m’agradava gens, tantes fòrmules…
Amb les meues amigues, fora del col•legi, seguía molt contenta, ja comenávem a eixir per la nit i a disfrutar de les dicoteques, on ballava i coneixia a molta gent. A vegades eixia amb altres amics, tots xics, no tenia queixa perquè em cuidaven i també el passaven fenomenal.
En quant a la meua familia seguía tot meravellosament, estava molt contenta de la meua germana Melani que va conèixer un xic molt guapo i sobretot molt bona persona i de la meua germana major que seguía bé en els estudis. Els meus pares van deixar el restaurant perquè ja havien disfrutat bastant de eixa experiencia, i lo pijor és que alguns membres de la familia van perdre el treball a causa de la crisis.
Al món continuaven passant coses algunes bones com que el meu equip, el F.C.Barcelona em va donar una gran alegria a mi i a tot els aficionats i és que van guanyar allò que mai cap equip del món havia aconseguit, els sis títols que hi ha : el mundial dels clubs, la supercopa de Europa, la de Espanya, la copa del rei, la lliga espanyola i la lliga dels campions. També passaven altres coses roines com la desaparició de moltes xiquetes com va ser el cas de Mari Luz Cortes o de Marta del Castillo.
Al final del curs com que ja s’acabava el periode de secundaria es va celebrar la graduació, jo no vaig presentar-me perquè no podia, tenia un viatge a fer però la veritat és que tampoc tenia ganes perquè crec que els últims dos anys no van ser bons en quant a la relació amb algunes persones, per tant no em vaig preocupar i vaig pensar que ja ho disfrutaría en 2n de batxiller amb les meues amigues i amb la gent que coneixeria.
Vaig acabar el curs molt feliç amb les meues notes i vaig alcançar una molt bona mija. Volia disfrutar l’estiu del 2009 amb el viatge a Tunis i amb tot el mes d’agost al poble. La veritat és que savia que estaria molt nerviosa i amb molta incertidumbre perquè era el primer any que estaría en un institut públic i no coneixia res, com funcionava, etc encara que s’havia que anaven a estar Laura, Lorena i “Ripo” per ajudar-me en tot, però segur que tendría la incertidumbre per saber si realment em tocava amb elles a clase, si m’adaptaria bé, si cauria bé, etc. Jo savia d’alguna manera que en quant a les notes m’aniria bé perquè tenia molt clar que volia seguir igual o millor.

LA MEUA CRÒNICA DE 3ER DE L’ESO

Aquest estiu de l’any 2007 el vaig passar a Tenerife i va estar molt bé perquè estava tot el dia fent excursions com per exemple quan vam anar amb jeep al Teide, quan vam fer una festa per la nit en un vaixell pirata en mig de la mar i quan vam visitar els gegants. També passava tot el dia en les platges, prenent el sol i nadant, va ser genial! Aquest any també vaig anar a les festes del meu poble que cada vegada em pareixien millors, supose que seria per l’edat…
Però una altra vegada arribava setembre i després de passar un any tant bo, tot el que vindria em pareixeria pitjor que l’anterior. Reconec que aquest any estava més nerviosa, ja que tot el món deia que 3er de l’ESO era el curs més difícil entre els quatre que formen els estudis secundaris. Per això tenia por, però anava amb la seguretat d’esforçar-me al màxim i savia que si aquest curs el passava amb molt bones notes, 4t d’ESO el passaria amb facilitat, segons els comentaris que feien els professors i aquells que ja els havien cursat.
Per fí arribava dilluns, dic per fí perquè vaig estar tot el cap de setmana sense poder dormir massa pels nervis. Em vaig alçar, em vaig dutxar i em vaig ficar la meua millor roba, uns shorts vaquers amb una camiseta verda, preciosa, recorde que va ser un regal que em va fer ma tia. Aquell any era el primer que ja no agafava l’autobus perquè ma mare havia deixat de treballar i tenia temps per a portar-me al col•legi i a la meua germana Ainara a l’institut, ja que cursava 1er de batxiller. També eixe any vaig deixar de quedar-me al menjador del Liceo, per una sencilla raó, eren molts anys i estava aborrida del mateix menjar. Quan vaig arrivar a la porta de la clase que em tocava, sols n’hi havia una…vaig vore al meu grupet d’amics, cada vegada més reduit perquè la gent es quedava pel camí. Aquell any va vindre un xic molt guapo, amb un cert paregut amb Cristiano Ronaldo, i res em va agradar, la veritat és que a tot l’institut, al principi pareixia molt interessant, savia parlar francés perquè havia crescut a Suïssa, encara que tenia un pare gallec i una mare italiana. Després va vindre la tutora, aquest any s’anomenava Teresa, la profesora d’historia i llengua i literatura. Ens va explicar com teniem que treballar, ja que va ser eixe any quan va canviar el model de puntuació, era allò de 60% de conceptes, és a dir els examens, 20% de l’actitut a classe, on es valorava la participación, eixir a la pissarra, preguntar dubtes etc i un altre 20% dels treballs, és a dir, llibreta i els exercicis per a entregar. Es veritat havia sigut un canvi respecte als altres cursos, havien afegit noves asignatures com Fisica i química i Biologia, encara que ja havien donat a finals de segon una mica de química inorgánica, formulació i nomenclatura i biología que simplement era una extensió de naturals de primer i segon. També havien canviat quatre professors, Patricia per a matemàtiques, física i química i biología, tenia fama d’exigent i amb molt de carácter, no s’en van equivocar però jo vaig tindre bona relació; Isabel, la meua tutora en els anys anteriors per a valencià i francés; Teresa per a llengua castellana i historia i finalment Manolo que ens donaria Tecnologia, també amb fama de roí. Una bona noticia va ser que l’assignatura de plàstica ja no es donaria, menys mal perquè s’em donava molt bé però em llevaba molt de temps, ja que al ser una persona molt perfeccionista, volia fer-les molt bé per a traure en totes excel•lent.
El curs m’anava molt bé, amb moltes bones notes, bona actitut etc però els altres alumnes no feien el mateix, aleshores els professors volien que els que anavem bé traguerem la classe al davant, i si, el vam intentar però no hi havia manera, per tant els professors algunes vegades i d’alguna forma ens recriminaven moltes coses, així que em vaig cansar, sempre estava enfadada i encara que eixira a la pissarra per a ells no era suficient, així en tot, quin agotament…ja no volia seguir més en el col•legi, però els professors que m’entenien, els que ara son com amics, me van dir que intentara soportar la pressió, ja que solament quedava un any. A partir d’aquell moment ja nada seria igual, per a mi, em van exigir molt quan era una de les poques que feia tot, traïa sobresalients, participava, etc, el bon rollo a classe s’havia acabat, la gent cada vegada anava a la seua i el meu grupet es va trencar, les raons van ser moltes però vaig a deixar-les.
Va arribar la magdalena i vaig juntar-me amb una altra colla, no coneixia a la meitat de la gent però em va servir per conèixer a les que ara son les meues millors amigues, Laura Olivares, Lorena, i Laura Ripollés, també vaig tindre l’oportunitat de conèixer a Anna Baquero, ara una gran amiga, des de aquell moment vaig començar a anar amb elles i la veritat és que han sigut lo millor que haguera pogut encontrar perquè amb elles no deixe ni un segon de riure, som totes iguals de pallasses.
En l’ambit familiar tot anava meravellosament, els meus pares van agafar un negoci, un restaurant al centre de Castelló i la meua germana major va aprobar tot a la primera, quina alegria! Aquest any cap membre de la familiar es va casar, no va tindre fills i cap dels meus cosins va prendre la comunió.
A la televisió seguien anunciant fets que havien succeït, com per exemple quan el 17 de juliol d’aquest any es va estrellar un avió al Brasil, deixant 199 morts. Va ser una de les catástrofes mes importants que han ocorregut en Brasil en les ultimes décades.
Finalment, va acabar el curs i els professors de gimnasia ens van portar a Andorra per a passetjar, comprar, i fer activitats, la veritat és que va ser un viatge molt divertit.

Aquest any si que tenia ganes d’acabar i començar l’estiu per relaxar-me i viatjar, lo que més m’agrada, per això el tenim com una costum. I com que l’any que vaig anar al Carib no vaig disfrutar per circunstàncies, aquell any els mues pares van tornar a organitzar un viatge a Punta Cana.

LA MEUA CRÒNICA DE 2N DE L’ESO

L’estiu de l’any 2006 va ser espectacular perquè vaig viatjar molt, coneixent aixì moltes meravillositats del món i gent molt diferent. Vaig anar a la ciutat de Grenoble, a Potier on vaig estar al parc de 3D i finalment a París on vaig pujar a la torre Eiffel, vaig visitar Notredam, l’arc del trionf i el parc d’Asterix i Disney Land Paris. Després vaig anar amb tota la meua familia paterna al poble on vaig tornar a vore als meus amics de sempre i vam disfrutar de les festes patronals, que per a mi son les millors. I a finals d’agost vam anar a visitar a mon tio a Santoña(Cantabria) on treballava i ell ens va mostrar la fabrica on preparen las anxoves que per cert molt curiòs, i el zoo de Cabarceno i els pobles del voltant.
Ja s’apropava setembre i cada vegada estava més nerviosa, solament demanava que anara tot bé i que estiguera agust en la classe. La veritat és que també tenia pesigolles a la panxa quan recordava al meu grupet d’amics perquè no savia amb qui aniria a classe, si havien canviat les seues idees, les formes de vestir, els gustos, com els havia anat l’estiu, si vindrien professors nous, etc.
El dia 12 era quan tot començava, i és que la nit de l’11 vaig dormir poc pensant en tot el que tenia que contar-li a Clara, una amiga de la meua infancia. Recorde que aquell dia no vaig desdejunar res i que en el autobús no feia res més que mirar a tot el món i la veritat és que no pareixien gens nerviosos. Vaig estar aixì fins que vam arribar a la parada de Dani, amb ell em vaig relaxar, ja que em tranquilitzava dient que seria el millor curs i que ens aniria tot fantàstic. Quan vam arribar al col•legi vaig anar al tercer pis, aquest era el any que canviavem de pis, quina alegria! Vam entrar a classe i tots estaven asseguts, però Clara i Paula ens van guardar a mi i a la meua germana un lloc al costat d’elles a primera fila com sempre. No vam poder parlar perquè la nostra tutora, menys mal que era Isabel, ens explicava com aniria tot, que ens teniem que esforçar una mica més que l’any passat…en definitiva tot el rollo de sempre. Quan era l’hora de les presentacions em vaig donar compter que Maria, la profesora d’anglés, no estava i ens van explicar que tenia una enfermetat i que Elisa seria a partir d’ara la seua sustituta, jo em vaig preocupar perquè pensava que una altra vegada tindriem que adaptar-nos i tot això però la nova profesora ens va donar tota la confiança i tranquilitat que necesitavem. Per una altra part vam deixar de tindre a la “Palomo” de profesora de música per tindre a Gemma, una nova, la meua primera impressió va ser d’una xica dura i exigent i creia que no m’enganyava. Més tard van començar amb l’alumnat, van passar llista per col•locar-nos, i em vaig donar compter que amics meus no havien aprovat a setembre, quina mala sort! Però la veritat és que teniem una molt bona classe, amb la que segur passariem moltes estones bones.
A mesura que passava el curs tot iba perfecte, les notes, la relació entre els companys i professors…
Recorde que feien moltes entremaliadures, algunes més fortes que altres i algunes ens caçaven i altres no, sempre recordaré aquell càstic tan fort, durant tres mesos recollint els papers del pati per fer una guerra de taronjes a classe. Però també recorde anecdotes, com quan em va donar un atac de risa a classe llegint, que fins la profesora es reia i al final tota la classe sense poder parar o quan Maria es va grapar el dit al llibre, una mica doloros…o quan van tindre que donar la classe de Francés al pati perquè s’havien perdut les claus, quines coses veritat?
El que més m’agradava i recordé amb molt d’afecte son les festes que preparavem per celebrar carnestoltes, el nadal, final de curs i el dia del llibre que per cert aquest dia va ser quan jugant a futbol amb patins de línea em vaig trencar per primer vegada un braç, va ser horroròs.
En la familia tot anava genial, el meu cosí es va casar, les meues cosines Mireia i Irene van prendre la primera comunió i també la meua germana major es va emparellar.
Mentre jo creixia fent-me més madura recordé que m’agradava vore els telediaris perquè m’anava interessant i preocupant pel que passava al món, me vaig enterar que la banda terrorista ETA, va destruir la terminal 4 del aeroport de Barajas, en Madrid, posant una furgoneta bomba. Recorde molt aquell viatge a Jaca que ens va preparar Isabel per a final de curs, vaig disfrutar molt i vam visitar el parc nacional Ordesa on per cert es va perdre una profesora, quin disgust ens va donar… també vam fer rafting, vam muntar a cavall, vam aprendre a muntar en quad etc.
Arribava el 23 de juny i s’acabava el curs, estava molt contenta de com havia anat però un poc trista perquè a molts amics meus li havia eixit el curs malament, per tant si no aprobaven ens separariem i era això el que no volia de cap de les maneres. També tenia ganes perquè els meus pares tenien ja preparades unes vacances a Tenerife, i m’havien donat la noticia de que pasariem tot l’estiu a la meua alquería.

LA MEUA CRÒNICA DE 1ER DE L’ESO

S’havia acabat l’estiu i la veritat es que no vaig disfrutar tot el que volia, tornava d’un viatge que em va fer molta il•lusió perquè encara que havia viatjat molt, mai en avió i mai a l’Amèrica, més concretament a Punta Cana, aquella illa on tot el món vol viatjar per disfrutar de les seues platges. Allì vaig conèixer a molts nens que ara son amics i vaig fer moltes activitats, però quan tot començava a anar bé, va arribar una mala noticia des d’ Espanya, la meua àvia va entrar en coma, a tots ens va afectar molt i ens van tindre que repatriar. Recorde que el viatge va ser molt tens, ja que tots estaven molt preocupats. Quan vam arribar al poble, Talavan(Cáceres), després d’unes setmanes va morir. Aquest fet em va afectar molt i ja començava amb mal peu un any on havia de tindre ànim, ja que es necessitava una mica més d’esforç per tindre bones notes com fins al moment, en aquest curs primer de l’ESO.
Ja era setembre, el mes que més detestava perquè encara que m’agradava anar a col•legi aquell any em costava molt. Crec que seria degut tant a aquella noticia com als nervis del primer dia. Recorde encara que la nit anterior no podia dormir pensant en si havien canviat els meus amics, si anava a vindre gent nova, si continuariem tenint el mateix bon rollo entre el grupet de sempre etc. També recorde que vaig elegir la millor roba que tenia per a causar bona impressió i anar guapa. Als profesors els coneixia a tots perquè la meua germana major ja els tenia i perquè en el Liceo tots ens coneixem de molts anys. Però la veritat és que tenia molt de por per fer front al director, que era el profesor de llengua castellana, ja que molts alumnes em deien que era molt dur per això el deien “el Pitbull”. També estava una mica nerviosa perquè començava una nova llengua, el francés encara que tenia moltes ganes d’aprendre-la. En quant a la classe que finalment ens vam juntar puc dir que era molt gran i la majoria eren rebels per tant savia que ens riurien. Jo em vaig asentar amb Alex, al qui coneixia des de menuda. A lo millor no estava tant nerviosa com els altres perquè jo anava amb la meua germana besona amb qui sempre me recolozava.
A mesura que avançava el curs les notes eren més bones, jo em sentía feliç i tots em felicitaven. El que millor s’em donava era l’anglés, la geografía, la llengua castellana y també el francés.
En l’àmbit personal estava també feliç perquè encara que va ser dura la mort de la meua àvia, tots d’alguna manera la estavem esperant perquè ja estava malalta de molts anys, aleshores em vaig implicar molt en el curs però quan va vindre el nadal si em va danyar moltissim una noticia, la mort de mon iaio. Més tard encara afectada i sense creure el que m’estava passant va arribar una altra mort i la més dolorosa, la de l’única iaia que em quedaba i la persona més important per a mi, encara avui, ja que era qui m’ajudava en tot i em donava tant d’afecte com els meus pares. Això em va costar una depressió que va afectar inclús a la meua actitud en classe, així que la meua tutora, Isabel va parlar amb mi i em va aconsellar que parlara amb la psicóloga per desahogar-me i per a que em sentira millor. Després d’això va vindre algo més bo que va ser el naixement de la meua cosina.
Aquest any era quan tots teniem la curiositat dels xics i jo vaig ser una de les xiques de classe que va tindre nuvi, s’anomenava Marko i la veritat és que recordé molts bons moments, com quan el dia de Sant Valentín em va donar una carta i un anell. Ara som bons amics.
Extern a mi, perquè no li donava quasi importància, però no al món i a la societat, van ocorrer grans fets com el tsunami que va arrasar el sud d’Asia, que, encara que va ocrrer l’any 2004, va ser a finals y les lamentacions van continuar durant algunes setmanes despres.
.L’única cosa que em va marcar va ser que el Barça, el meu equip, va guanyar la champions. Amb això vaig disfrutar perquè jo jugava al futbol, que per cert aquest any vaig deixar-lo i em va costar molt prendre la desició, però tenia que fer-lo.
Ja s’acabava el curs 2005, i tenia moltes ganes perquè volia disfrutar de l’estiu i de fer el viatge a París i al poble per vore a la meua familia i la meua peña “La Tarambana”.
Finalment vaig acabar amb molt bones notes i amb un viatge amb la meua classe a Port Aventura, va estar molt bé. Allì el meu grupet es va unificar més i per primera vegada em vaig montar al “Dragon Kan”.
Aquest any vaig aprendre molt y vaig madurar a causa de tot el que va passar i esperava que l’any següent fora molt bé i tot més positiu.

LES MEUES GRANS CRÒNIQUES

Hui vaig a iniciar les publicacions de les meues quatre grans cròniques que pertanyen al periode de la meua adolescencia en els curs de l’ESO. Us trataré de contar com em vaig sentir en tots els àmbits, tot lo que va ocorrer arreu del mon, els moments més meravellosos per a mi i els més tristos i per acabar l’evolució dels meus pensaments.

Magdalena!

LA MILLOR FESTA, MAGDALENA!

Aquesta és una de les cançons més populars que es canten en aquesta festa, quan l'escolte m'en recorde de tots els anys, de com ho pasem les meues amigues i jo, tot allò que fa que cada any siga una mica més feliç.

DIARI DE TIRANT LO BLANC

Capítols XII-XIII-XIV

Aquestos capítols son els últims que parlen de l'amor de Tirant i Carmesina. No tot és tant bonic com tots creiem perquè tenen moltes dificultats per a estar junts, ja que un personatge, anomenat Viuda Reposada actua sempre en contra d'ells i fa lo possible per a separar-los, encara que Plaerdemavida aconsegueix ajudar a Tirant per a que gosse d'allò que desitja.

Una escena que m'agradat i en la que puc analitzar les actituts d'aquestes es quan Plaerdemavida ofereix al Capità passar la nit amb la princesa, aquest li costa acceptar perquè pensa que sense el consentiment d'ella no ho farà, però com que és una dona molt intel·ligent li convenç dient que si ho fa li conquistarà molt ràpid i que li agradarà. Quan he vist la primera actitut de Tirant m'ha paregut un home molt respectuòs i molt cavalleròs. Després quan ha acceptat m'ha donat la impressió d'un home enamorat, perquè vol disfrutar d'ella i no aguanta més. La donzella és molt enginyosa, fa una cosa molt curiosa i a la vegada estranya, perquè fa que Tirant li toque tot el que vulga a la princesa però quan aquesta es desperta Plaerdemavida li contesta, com si fora ella i per a que no descubrira al Capità es comuniquen de manera que quan Carmesina despertara, la donzella afluixava la mà del cap i quan s'adormia li apretava. Quan la princesa s'adona del que està passant primer s'enfada, però com que no vol que ell isca perjudicat es deixa, amb això puc dir que a ella li importa molt i faria tot el que fora possible per a que ell estiguera bé. Per últim, la Viuda Reposada com que està enamorada de Tirant crida a l'Emperadriu per a que el Capità no gossara més de la princesa. És una dona gelosa i intel·ligent i a més un poc malvada com ara quan li fa creure que Carmesina li es infidel i ho aconsegueix perquè aquest amb ajuda dels espills veu com la seua estimada es troba amb Lauseta(realment era Plaerdemavida disfressada, però tot era l'estratègia de la Viuda Reposada). Tirant decepcionat s'en va cap al castell de Malveí sense despedir-se i Carmesina preocupada mana a la donzella per desmentir-lo amb la prova de la disfressa.

DIARI DE TIRANT LO BLANC

Capítols X-XI

Aquestos dos capítols es centren en l'última batalla de Tirant amb els enemics per aconseguir en un primer moment matar la resta dels turcs i ho faran pel mar. També vaig a parlar d'allò que pense sobre la treva, finalment acceptada.

Tirant amb ajuda dels seus homens i de Galançó, un valentíssim mariner que va passar molt de temps amb els enemics, va pensar una estratègia molt astuta per aconseguir la victòria. M'ha sorprengut la confiança que deposita Tirant amb aquest mariner, ja que sense demostrar-li res fa allò que li planteja sense pensar que podria ser un traïdor. L'estratègia consistia en aparentar que disponien de moltes galeres i naus, ho van fer posant una llum a la popa de cada vaixell i barca. Amb això van obtindre el temor del Gran Caramany i del rei de la sobirana Índia. Quan van atacar, aquestos van fugir i com tenien acordat, Tirant va eixir darrere d'ells. Per una altra part la tropa del Capità en la meua opinió es va comportar com una figura important, perquè no sols per Tirant es va guanyar la batalla, sino també per l'actuació que van fer aquestos, conquerir gran part de les naus, matar a molts i per part d'Hipolit fer com a capità i organitzar als demés. Finalment, a Xipre, Tirant va fer presoner al Gran Craramany i al rei d'Índia, però puc dir que ell desmostra el bon cor que té quan aquestos li demanen clemència i ell accepta. Vaig a destacar la valentia i calma que sempre manté durant la batalla, ja que inclús ferit continua. M'ha agradat molt la actitud que té Hipolit quan en arribar al castell de Malveí i veure que el seu Capità no hi està ix a l'encontre d'ell sense pensar que pot ser ell qui pot morir, a més amb un temporal desagradable.

En quant a la treva, crec que el Gran Turc i el Soldà fan aquestes propostes perquè ja saven que amb Tirant és molt dificil eixir victoriòs. Les propostes son: l'alliberament dels dos reis i moltes riqueses, el casament del Soldà amb Carmesina i per últim, la que van aceptar, la treva de tres mesos per mar i per terra.

En el segon capitol es conta una mica de l'amor del Capità i de la princesa, i la meua visió és que l'amor va creixent cada vegada més. També crec que tenen molta importància els encontres deseats i difícils on el Capità s'arrisca. S'incrementen les ganes d'acostar-se amb ella sempre que es veuen, però únicament aconsegueix tocar-la i besar-la, ja que les situacions més passionals i boniques són interrompides per l'Emperador i l'Emperadriu. Per últim, destaca la importància que Tirant li dòna allò que pertany a Carmesina i que arriba a les seues mans, que sempre les recordarà i portarà amb ell.

DIARI DE TIRANT LO BLANC

Capítol IX

Aquest capítol mostra una actitut amb molta enveja i enguiny per part de Plaerdemavida, donzella de Carmesina, ja que aquesta li conta per mitjà d'un somni a Carmesina i a Estefania el que havien fet la nit passada, un encontre amoròs entre Tirant i la princesa i Estefania i Diafebus.

Aquest encontre va tindre moments molts sexuals per part d'aquestos últims, però molt amorosos pels altres, encara que Tirant pel seu amor va respectar la desició de Carmesina (llitar-se en un altre moment) tenia moltes ganes.

Plaerdemavida va fer tot això per a que les dones sentiren por i s'avergonyiren d'alguna cosa.

DIARI DE TIRANT LO BLANC

Capítols VII-VIII

La gran batalla i la celebració d'aquesta són dos situacions on Tirant torna a demostrar el que és.

El Capità contínua fent estratègies, encara que no sempre ixen bé, com quan Diafebus comet un error que fa que Tirant no tinga la oportunitat de matar al Soldà, al Gran Turc i al rei d'Egipte.

També mostra molta fortalessa, ja que no l'importa estar ferit, lluita fins que ell mata algú important per a que no l'impedisca fer-se amb la victòria.

D'altra banda, observem que és un bon capità perquè és molt exigent amb els seus cavallers i en tot moment manté l'ordre, i a més intenta llevar-li la preocupació a cadascun d'ells dient-li que no els passarà res perquè ell els ajudarà en tot.

Sempre ha sigut un home competitiu, però mai un home avariciòs i ho demostra quan no accepta el títol del comtat de San Àngel ni el de Conestable i els cedeix al seu cosí Diafebus.

DIARI DE TIRANT LO BLANC

Capítols III-IV-V-VI

En aquestos quatre capítols s'expliquen les batalles que s'enfronten Tirant i els seus homes amb els enemics de l'Emperador.

S'aprecia un Tirant sobretot molt bon cavaller, ja que és un home fort, valent i el més important intel·ligent perquè sempre tracta de resoldre les batalles eixint vencedor amb estratègies, com per exemple quan van atacar la ciutat de Pelidas, que va utilitzar les egües per a que els cavalls dels enemics isqueren darrere d'elles i així aquestos no pogueren eixir correns. No té por de res, l'únic que l'importa és guanyar la guerra i que els seus no siguen ferits.

També poden analitzar el Tirant fora de batalla, és un home que es preocupa que el seu entorn no estiga en perill, és generòs perquè sempre mira primer pels seus homes, ja que com per exemple quan l'Emperador li done bons cavalls no l'importa quedar-se amb el pitjor i així els seus homes aprofitar els altres.

Per últim, puc comentar que a Tirant també li satisfà guanyar els retos, com ara el que li proposa el rei d'Egipte per amatar-lo. Tirant mostra una actitut molt tranquil·la i positiva, ja que amb les seues paraules dona a entendre que guanyarà. A més no fa cas a ningú dels seus homes, toma les seues pròpies decisions com un bon capità.

DIARI DE TIRANT LO BLANC

Capitols I-II

En general, aquests dos capitols parlen de l'amor que sent Tirant per la princesa Carmesina.

Per començar puc dir que m'ha impactat molt com s'ha enamorat Tirant de Carmesina, ja que, a pesar de ser a primera vista s'ha fixat simplement en els seus pits, o com ell els descriu, dos cristal·lines pomes del paradís, molt curiós..

Per una altra part, veiem com Tirant preocupat per aquestes coses extranyes que sentia, l'amor.. es turmentava i no parava de donar-li voltes a aquella imatge(els pits) i aquella dona tant bella que habia vist. Com no es d'extranyar, pel seu comportament, fa que la princesa s'adone de l'amor que aquest sent per ella. Aleshores el cridà i li donà consells per eixir sa i estalvi de les batalles. D'aquesta escena, també m'ha cridat l'atenció el moment en que ella no li deixa besar la mà per damunt perquè diu que és un acte de senyoria i té que besar la palma, acte d'amor.

Finalment, quan arriba el moment de la declaració si ens fixen, observem que es molt bonica, però que el fa amb la intenció de no passar vergonya o no viure un rebuig.