DESENGANY I ENAMORAMENT

Aquesta història correspont a l’Edat Mitjana, segle V i perteneix a la poesía trovadoresca.

Hi havia un matrimoni que vivía al Castell La Pineda la muller, anomenada Melisandra Ortega, estava molt enamorada mentre que l’home, Maties Miró passava d’ella completament, no li aportava res, ni amor ni sexe, l’unica cosa que li importava era el seu poder econòmic, la popularitat en la ciutat i l’honor del seu nom.

Una nit Maties va organitzar un sopar en La Pineda amb tots els seus coneguts amb els qui mantenien relacions de negocis. Melisandra com era la seua dona li va acompanyar durant tota la nit i aquest li anava presentant a tota la gent que hi assistia. El soci més important de Maties, Pere Andreu va veure des de lluny de qui estava acompanyat el seu amic, aleshores va decidir apropar-se, ja que li havia impactat una muller tant bella com era Melisandra amb uns cabells llargs i negres i uns ulls grans i brillants que transmitien molta dulzura.

Quan ell s’apropa veu una actitud en ella de indiferencia i pensa que te que trobar-se a soles, per això durant el sopar intenta coincidir amb ella per parlar i intercambiar mirades.

Melisandra s’alça per dirigir-se a la cuina i ell disimuladament la segueix, fins que es creuen, Pere per galantejar-la li diu que mai havia vist una dona tant hermosa com ella i ella no diu res, només es sonroja.

Durant el sopar, ell insisteix intentant conquistar-la, però ella no te ulls per a ningú més que no siga Maties.

Ella no sap que a partir d’eixa celebració es trobarà per La Pineda moltes vegades a Pere. I això mateix ocurreix al següent dia.

Després de tants dies trobant-se i Pere seguint recetant-li les seues cançons sobre ella Melisandra s’adona que es una bona persona i que li transmet confiança, per això s’apropa cada vegada més a ell utilitzant-lo per plorar i contar les seues penes. Encara que a Pere li agrada eixe apropament, no deixa de pensar que està enamorat d’ella i que vol que forme part de la seua vida. Per tant, es propossa que te que fer-li obrir els ulls de que el seu marit no la vol i que ell mateix seria capaç de donar-li tot el que li falta, molt d’amor i molta alegría.

Aleshores al matí següent tornen a trobar-se i Pere li diu tot això que sent i que havia pensat mitjançant una cançó, ella com el veu un home sincer i de veritat decideix pensar sobre això i prendre decisions.

Melisandra mantenint eixe pensament, es va fixant en Pere i s’adona que s’arriesga molt per ella donant-li amor sense tindre por de Maties, ja que ella sap lo peligròs que pot ser que s’entere de la relació que mantenen, no perquè sent amor sino perquè no vol embrutar el seu nom davant tota la ciutat.

La decisió que pren es deixar-se estimar per Pere això fa que cada vegada amb les seues cançons i amb la seua manera de tratar-la es vage enamorant.

Ella, una nit amb lluna plena, creu que es un bon moment per dir-li el que sent, aleshores li envía una carta dient-li si volia trobar-se amb ella perquè li tenia que dir una cosa molt important, ell acepta i va.

Eixa nit, en un lloc molt poc apropiat per l’ocasió, en les cavallerises, començen a parlar sobre ells i Melisandra li confiesa els seus sentiments lo que genera una reacció de alegría en Pere. A partir d’ací començen a sentir-se molt a gust i ha tindre un contacte físic.

En eixe moment arriben Albert Vaquer i Valentin Gil, ajudants de Maties Miró, i com és la seua obligació el que fan es agafar-lo i emportar-se’l. Melisadra, atacada pels nervis exigeix que no li façen res, però ella no será la que decidisca el que passarà.

Al matí següent, després de pasar una nit molt dura pensant en no tornar a vore’l escolta a les notícies que Pere Andreu ha aparegut mort.

Melisandra queda impactada del que havia fet el seu marit i confirma el que deia Pere,que no es una bona persona, per lo tant discuteix amb ell del que havia fet.

Al cap de quatre mesos ella continúa plorant i plorant….

TEXT EXPOSITIU: trobadors i trobairitz

La poesía trobadoresca és aquella poesia que, va començar al segle IV, segles XII i XIII,era una època en que vivien dues classes socials els nobles i els clergues.Els seus géneres son entre altres:

• La cançó: Els trobadors expressaven els seus sentiments a través de la composició que es denomina cançó. El seu tema central i exclusiu és l'amor: l'amor cortès, el trobador intentarà aconseguir a través de la seva relació algun tipus de tracte beneficiós en l'aspecte material. La cortesia és el terme que designa la conducta i la posició de l'home que viu a la cort i que per una educació especial esdevé el model d'un ideal humà de refinament i de valors espirituals. El trobador, com a personatge cortesà, participà d'aquestes característiques que són la lleialtat, la generositat, la valentia, el tracte elegant, etc. En la cançó apareix un ritual amoròs anomenat amor cortès que té les característiques següents.

-La dona és casada se l'anomena midons.
-La relació entre la midons i el trovador reprodueix la situació pròpia del vassallatge.
-. El trobador parla de la seva senyora com una obligació (celebra la seva bellesa, bondat, seny) i això és acceptat o així hauria de ser pel marit. Això es pot resumir dient que és un amor adúlter.
- La dama sol ser inaccessible i el trobador ha de fer mèrits per ponderar les virtuts de la dama i la perfecció del seu amor i així aconseguir els seus propòsits.
-Per no descobrir els amors, el trobador designa la dama amb un senyal (pseudònim).
- L'amor trobadoresc exigeix discreció ja que la dona és casada.
-Els personatges que intervenen normalment, a més del trobador, són: el gelós (el marit) del qual cal evitar les sorpreses i les ires i els lausengers que per tal de fer mèrits estan disposats a contar la possibilitat d'infidelitat de la senyora.

• El sirventès: és un estil trobadoresc condicionat pel contingut. Després de la cançó és el gènere més estès. És una poesia moralitzadora, d'atac personal, de propaganda política, de reprensió dels costums, etc. Les variants més importants són el sirventès moral, personal, polític i iterari.
• L'alba: és un estil trobadoresc que descriu el disgust dels amants, que havent passat la nit junts, han de separar-se al matí per por a ser sorpresos pel marit o els lausengiers.
• La pastorel·la: és un estil trobadoresc condicionat pel contingut. Aquesta composició tracta de la trobada al camp d'un cavaller amb una pastora a la qual intenta seduir. El tractament que es fa de la figura de la pastora és molt respectuós i ella mostra major enginy que el cavaller a l'hora de resoldre la situació compromesa en què es troba.

Com ja he dit el personatge principal de la poesía trobadoresca es el trovador, un poeta cantor de l'edat mitjana que crea composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Escrivia en llengua vulgar, era una persona culta, que sabia de música, de retòrica, de lírica, és a dir, que pertany a la noblesa. Com que la població en aquella època era analfabeta tota aquesta literatura havia de ser recitada. Els trobadors normalment cantaven en occità. El fet de ser trobador suposava un prestigi per aconsellar grans senyors i gaudir d'una confiança que en altres circumstàncies no haurien tingut.

Hi ha pocs casos coneguts de trobadors que eren dones (les trobairitz), aquestes eren sempre de la noblesa, van ser poetes occitanes del segle XII i cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d'atreviment i cortesia. Dones que sabien de lletra i de música. És molt extrany que en un lloc tant menut com era Occitània hi hagueren més trobairitz de les que havien en altres llocs, això era per tres factors: les croades, les lleis d'herència i el comerç.

Jo crec que ara, en l’actualitat no hi han diferències entre l’home i la dona amb la manera d’estimar, ningú estime més que l’altre però a vegades això pot confondre i pensar que la dona sempre estima més simplement perquè ell és més passiu, més despreocupat i solen tindre més dificultats per expresar els sentiments que corren pel seu cos, en cambi, ella sol ser, en la majoria dels casos la part més sentimental, i més pasional de la parella. Apart de tot això, mai s’ha de dir que un estima més que l’altre perquè a pesar del que es creu i del que es parega l’amor no es troba en una escala, és un sentiment que cadascun sap a qui el té i de quina manera, ja que com he dit en el comentari de l’amor pot ser d’amistad, de parella etc.

Per acabar vull comentar les diferències que hi trobe éntre les relacions amoroses dels trobadors i de les trobairitzs del segle V amb les de l’actualitat es que en aquella época en tots els matrimonis la dama (midons)tenia un amant i el seu marit (gilòs) també, per contra, ara, encara que hi han excepcions, això és una acció molt lletja i es considera fidelitat amb plenitud, quan passa açò, el membre que ha eixit perjudicat de la parella posa fí a la relació. Per una altra part no veig cap semblances.

L'AMOR

Hui anem a parlar de l’amor. I com podriem definir l’amor?

L’amor és molt difícil de definir. Al diccionari hi diu que és un sentiment, atracció o inclinació profunda cap a una persona.

Però aquest sentiment es pot trobar de moltes formes: amor fraternal, amor d’amistat, amor a la vida, amor a la llibertat, l’amor de parella… Aquest últim és el que podem tenir sentiments més forts. És el que al principi quan penses en ell o el veus es tenen pessigolles a la panxa, la vermellor, la coquetería… i és l’amor que ens fa descubrir que som vius i que estem destinats a estimar a algú.

A tots ens agrada sentir-nos amats però quan tú sents aquest sentiment, a qué done una mica de por?

I es que sempre pensem que no anem a ser correspunguts quan es aixì , que mal el pasem, tindre tant d’amor a una persona, sentir que es la perfecció per a tu i que no et fixes en ningú més i aquest no sent res per tu, no ens dona el que volem.

L’amor és imprescindible per a viure, et dona la felicitat i que millor que compartir totes les teues sensacions, emocions i idees amb una persona que et compren i que et regala moments que mai oblidaras. Ens fa escapar de la soledat.

Quan coneixes a una persona que et fa sentir bé, no importa que siga guapa o fea, es a dir, el seu físic, ja que al cap del temps la bellessa desapareix, el que importa es que el seu interior siga pur.

Tots som aptes per a l’amor perquè hi ha gustos molt diferents però tots tindran més ràpid o més promte la seua “mitja taronja”.

És intrínsec a la natura humana, no es pot aprendre, no hi ha instruccions per a estudiar-lo, és un sentiment que va i ve, que pot ser tot i no res.

Com que aquest sentiment no es trobe en una escala de valors l’home i la dona estimen igual, però la dona és més pasional, més sentimental i pot ser que de vegades s’entregue més que l’home.

Aquest és un enllaç per a que pugueu escoltar una cançó dedicada a l’amor, anomenada “Extraño sentimiento” del cantant Luis Fonsi.

http://www.youtube.com/watch?v=2EVHZEw3QPI