LA MEUA CRÒNICA DE 2N DE L’ESO

L’estiu de l’any 2006 va ser espectacular perquè vaig viatjar molt, coneixent aixì moltes meravillositats del món i gent molt diferent. Vaig anar a la ciutat de Grenoble, a Potier on vaig estar al parc de 3D i finalment a París on vaig pujar a la torre Eiffel, vaig visitar Notredam, l’arc del trionf i el parc d’Asterix i Disney Land Paris. Després vaig anar amb tota la meua familia paterna al poble on vaig tornar a vore als meus amics de sempre i vam disfrutar de les festes patronals, que per a mi son les millors. I a finals d’agost vam anar a visitar a mon tio a Santoña(Cantabria) on treballava i ell ens va mostrar la fabrica on preparen las anxoves que per cert molt curiòs, i el zoo de Cabarceno i els pobles del voltant.
Ja s’apropava setembre i cada vegada estava més nerviosa, solament demanava que anara tot bé i que estiguera agust en la classe. La veritat és que també tenia pesigolles a la panxa quan recordava al meu grupet d’amics perquè no savia amb qui aniria a classe, si havien canviat les seues idees, les formes de vestir, els gustos, com els havia anat l’estiu, si vindrien professors nous, etc.
El dia 12 era quan tot començava, i és que la nit de l’11 vaig dormir poc pensant en tot el que tenia que contar-li a Clara, una amiga de la meua infancia. Recorde que aquell dia no vaig desdejunar res i que en el autobús no feia res més que mirar a tot el món i la veritat és que no pareixien gens nerviosos. Vaig estar aixì fins que vam arribar a la parada de Dani, amb ell em vaig relaxar, ja que em tranquilitzava dient que seria el millor curs i que ens aniria tot fantàstic. Quan vam arribar al col•legi vaig anar al tercer pis, aquest era el any que canviavem de pis, quina alegria! Vam entrar a classe i tots estaven asseguts, però Clara i Paula ens van guardar a mi i a la meua germana un lloc al costat d’elles a primera fila com sempre. No vam poder parlar perquè la nostra tutora, menys mal que era Isabel, ens explicava com aniria tot, que ens teniem que esforçar una mica més que l’any passat…en definitiva tot el rollo de sempre. Quan era l’hora de les presentacions em vaig donar compter que Maria, la profesora d’anglés, no estava i ens van explicar que tenia una enfermetat i que Elisa seria a partir d’ara la seua sustituta, jo em vaig preocupar perquè pensava que una altra vegada tindriem que adaptar-nos i tot això però la nova profesora ens va donar tota la confiança i tranquilitat que necesitavem. Per una altra part vam deixar de tindre a la “Palomo” de profesora de música per tindre a Gemma, una nova, la meua primera impressió va ser d’una xica dura i exigent i creia que no m’enganyava. Més tard van començar amb l’alumnat, van passar llista per col•locar-nos, i em vaig donar compter que amics meus no havien aprovat a setembre, quina mala sort! Però la veritat és que teniem una molt bona classe, amb la que segur passariem moltes estones bones.
A mesura que passava el curs tot iba perfecte, les notes, la relació entre els companys i professors…
Recorde que feien moltes entremaliadures, algunes més fortes que altres i algunes ens caçaven i altres no, sempre recordaré aquell càstic tan fort, durant tres mesos recollint els papers del pati per fer una guerra de taronjes a classe. Però també recorde anecdotes, com quan em va donar un atac de risa a classe llegint, que fins la profesora es reia i al final tota la classe sense poder parar o quan Maria es va grapar el dit al llibre, una mica doloros…o quan van tindre que donar la classe de Francés al pati perquè s’havien perdut les claus, quines coses veritat?
El que més m’agradava i recordé amb molt d’afecte son les festes que preparavem per celebrar carnestoltes, el nadal, final de curs i el dia del llibre que per cert aquest dia va ser quan jugant a futbol amb patins de línea em vaig trencar per primer vegada un braç, va ser horroròs.
En la familia tot anava genial, el meu cosí es va casar, les meues cosines Mireia i Irene van prendre la primera comunió i també la meua germana major es va emparellar.
Mentre jo creixia fent-me més madura recordé que m’agradava vore els telediaris perquè m’anava interessant i preocupant pel que passava al món, me vaig enterar que la banda terrorista ETA, va destruir la terminal 4 del aeroport de Barajas, en Madrid, posant una furgoneta bomba. Recorde molt aquell viatge a Jaca que ens va preparar Isabel per a final de curs, vaig disfrutar molt i vam visitar el parc nacional Ordesa on per cert es va perdre una profesora, quin disgust ens va donar… també vam fer rafting, vam muntar a cavall, vam aprendre a muntar en quad etc.
Arribava el 23 de juny i s’acabava el curs, estava molt contenta de com havia anat però un poc trista perquè a molts amics meus li havia eixit el curs malament, per tant si no aprobaven ens separariem i era això el que no volia de cap de les maneres. També tenia ganes perquè els meus pares tenien ja preparades unes vacances a Tenerife, i m’havien donat la noticia de que pasariem tot l’estiu a la meua alquería.