Capítols X-XI
Aquestos dos capítols es centren en l'última batalla de Tirant amb els enemics per aconseguir en un primer moment matar la resta dels turcs i ho faran pel mar. També vaig a parlar d'allò que pense sobre la treva, finalment acceptada.
Tirant amb ajuda dels seus homens i de Galançó, un valentíssim mariner que va passar molt de temps amb els enemics, va pensar una estratègia molt astuta per aconseguir la victòria. M'ha sorprengut la confiança que deposita Tirant amb aquest mariner, ja que sense demostrar-li res fa allò que li planteja sense pensar que podria ser un traïdor. L'estratègia consistia en aparentar que disponien de moltes galeres i naus, ho van fer posant una llum a la popa de cada vaixell i barca. Amb això van obtindre el temor del Gran Caramany i del rei de la sobirana Índia. Quan van atacar, aquestos van fugir i com tenien acordat, Tirant va eixir darrere d'ells. Per una altra part la tropa del Capità en la meua opinió es va comportar com una figura important, perquè no sols per Tirant es va guanyar la batalla, sino també per l'actuació que van fer aquestos, conquerir gran part de les naus, matar a molts i per part d'Hipolit fer com a capità i organitzar als demés. Finalment, a Xipre, Tirant va fer presoner al Gran Craramany i al rei d'Índia, però puc dir que ell desmostra el bon cor que té quan aquestos li demanen clemència i ell accepta. Vaig a destacar la valentia i calma que sempre manté durant la batalla, ja que inclús ferit continua. M'ha agradat molt la actitud que té Hipolit quan en arribar al castell de Malveí i veure que el seu Capità no hi està ix a l'encontre d'ell sense pensar que pot ser ell qui pot morir, a més amb un temporal desagradable.
En quant a la treva, crec que el Gran Turc i el Soldà fan aquestes propostes perquè ja saven que amb Tirant és molt dificil eixir victoriòs. Les propostes son: l'alliberament dels dos reis i moltes riqueses, el casament del Soldà amb Carmesina i per últim, la que van aceptar, la treva de tres mesos per mar i per terra.
En el segon capitol es conta una mica de l'amor del Capità i de la princesa, i la meua visió és que l'amor va creixent cada vegada més. També crec que tenen molta importància els encontres deseats i difícils on el Capità s'arrisca. S'incrementen les ganes d'acostar-se amb ella sempre que es veuen, però únicament aconsegueix tocar-la i besar-la, ja que les situacions més passionals i boniques són interrompides per l'Emperador i l'Emperadriu. Per últim, destaca la importància que Tirant li dòna allò que pertany a Carmesina i que arriba a les seues mans, que sempre les recordarà i portarà amb ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada