DIARI DE TIRANT LO BLANC

Capítols XII-XIII-XIV

Aquestos capítols son els últims que parlen de l'amor de Tirant i Carmesina. No tot és tant bonic com tots creiem perquè tenen moltes dificultats per a estar junts, ja que un personatge, anomenat Viuda Reposada actua sempre en contra d'ells i fa lo possible per a separar-los, encara que Plaerdemavida aconsegueix ajudar a Tirant per a que gosse d'allò que desitja.

Una escena que m'agradat i en la que puc analitzar les actituts d'aquestes es quan Plaerdemavida ofereix al Capità passar la nit amb la princesa, aquest li costa acceptar perquè pensa que sense el consentiment d'ella no ho farà, però com que és una dona molt intel·ligent li convenç dient que si ho fa li conquistarà molt ràpid i que li agradarà. Quan he vist la primera actitut de Tirant m'ha paregut un home molt respectuòs i molt cavalleròs. Després quan ha acceptat m'ha donat la impressió d'un home enamorat, perquè vol disfrutar d'ella i no aguanta més. La donzella és molt enginyosa, fa una cosa molt curiosa i a la vegada estranya, perquè fa que Tirant li toque tot el que vulga a la princesa però quan aquesta es desperta Plaerdemavida li contesta, com si fora ella i per a que no descubrira al Capità es comuniquen de manera que quan Carmesina despertara, la donzella afluixava la mà del cap i quan s'adormia li apretava. Quan la princesa s'adona del que està passant primer s'enfada, però com que no vol que ell isca perjudicat es deixa, amb això puc dir que a ella li importa molt i faria tot el que fora possible per a que ell estiguera bé. Per últim, la Viuda Reposada com que està enamorada de Tirant crida a l'Emperadriu per a que el Capità no gossara més de la princesa. És una dona gelosa i intel·ligent i a més un poc malvada com ara quan li fa creure que Carmesina li es infidel i ho aconsegueix perquè aquest amb ajuda dels espills veu com la seua estimada es troba amb Lauseta(realment era Plaerdemavida disfressada, però tot era l'estratègia de la Viuda Reposada). Tirant decepcionat s'en va cap al castell de Malveí sense despedir-se i Carmesina preocupada mana a la donzella per desmentir-lo amb la prova de la disfressa.

DIARI DE TIRANT LO BLANC

Capítols X-XI

Aquestos dos capítols es centren en l'última batalla de Tirant amb els enemics per aconseguir en un primer moment matar la resta dels turcs i ho faran pel mar. També vaig a parlar d'allò que pense sobre la treva, finalment acceptada.

Tirant amb ajuda dels seus homens i de Galançó, un valentíssim mariner que va passar molt de temps amb els enemics, va pensar una estratègia molt astuta per aconseguir la victòria. M'ha sorprengut la confiança que deposita Tirant amb aquest mariner, ja que sense demostrar-li res fa allò que li planteja sense pensar que podria ser un traïdor. L'estratègia consistia en aparentar que disponien de moltes galeres i naus, ho van fer posant una llum a la popa de cada vaixell i barca. Amb això van obtindre el temor del Gran Caramany i del rei de la sobirana Índia. Quan van atacar, aquestos van fugir i com tenien acordat, Tirant va eixir darrere d'ells. Per una altra part la tropa del Capità en la meua opinió es va comportar com una figura important, perquè no sols per Tirant es va guanyar la batalla, sino també per l'actuació que van fer aquestos, conquerir gran part de les naus, matar a molts i per part d'Hipolit fer com a capità i organitzar als demés. Finalment, a Xipre, Tirant va fer presoner al Gran Craramany i al rei d'Índia, però puc dir que ell desmostra el bon cor que té quan aquestos li demanen clemència i ell accepta. Vaig a destacar la valentia i calma que sempre manté durant la batalla, ja que inclús ferit continua. M'ha agradat molt la actitud que té Hipolit quan en arribar al castell de Malveí i veure que el seu Capità no hi està ix a l'encontre d'ell sense pensar que pot ser ell qui pot morir, a més amb un temporal desagradable.

En quant a la treva, crec que el Gran Turc i el Soldà fan aquestes propostes perquè ja saven que amb Tirant és molt dificil eixir victoriòs. Les propostes son: l'alliberament dels dos reis i moltes riqueses, el casament del Soldà amb Carmesina i per últim, la que van aceptar, la treva de tres mesos per mar i per terra.

En el segon capitol es conta una mica de l'amor del Capità i de la princesa, i la meua visió és que l'amor va creixent cada vegada més. També crec que tenen molta importància els encontres deseats i difícils on el Capità s'arrisca. S'incrementen les ganes d'acostar-se amb ella sempre que es veuen, però únicament aconsegueix tocar-la i besar-la, ja que les situacions més passionals i boniques són interrompides per l'Emperador i l'Emperadriu. Per últim, destaca la importància que Tirant li dòna allò que pertany a Carmesina i que arriba a les seues mans, que sempre les recordarà i portarà amb ell.

DIARI DE TIRANT LO BLANC

Capítol IX

Aquest capítol mostra una actitut amb molta enveja i enguiny per part de Plaerdemavida, donzella de Carmesina, ja que aquesta li conta per mitjà d'un somni a Carmesina i a Estefania el que havien fet la nit passada, un encontre amoròs entre Tirant i la princesa i Estefania i Diafebus.

Aquest encontre va tindre moments molts sexuals per part d'aquestos últims, però molt amorosos pels altres, encara que Tirant pel seu amor va respectar la desició de Carmesina (llitar-se en un altre moment) tenia moltes ganes.

Plaerdemavida va fer tot això per a que les dones sentiren por i s'avergonyiren d'alguna cosa.

DIARI DE TIRANT LO BLANC

Capítols VII-VIII

La gran batalla i la celebració d'aquesta són dos situacions on Tirant torna a demostrar el que és.

El Capità contínua fent estratègies, encara que no sempre ixen bé, com quan Diafebus comet un error que fa que Tirant no tinga la oportunitat de matar al Soldà, al Gran Turc i al rei d'Egipte.

També mostra molta fortalessa, ja que no l'importa estar ferit, lluita fins que ell mata algú important per a que no l'impedisca fer-se amb la victòria.

D'altra banda, observem que és un bon capità perquè és molt exigent amb els seus cavallers i en tot moment manté l'ordre, i a més intenta llevar-li la preocupació a cadascun d'ells dient-li que no els passarà res perquè ell els ajudarà en tot.

Sempre ha sigut un home competitiu, però mai un home avariciòs i ho demostra quan no accepta el títol del comtat de San Àngel ni el de Conestable i els cedeix al seu cosí Diafebus.

DIARI DE TIRANT LO BLANC

Capítols III-IV-V-VI

En aquestos quatre capítols s'expliquen les batalles que s'enfronten Tirant i els seus homes amb els enemics de l'Emperador.

S'aprecia un Tirant sobretot molt bon cavaller, ja que és un home fort, valent i el més important intel·ligent perquè sempre tracta de resoldre les batalles eixint vencedor amb estratègies, com per exemple quan van atacar la ciutat de Pelidas, que va utilitzar les egües per a que els cavalls dels enemics isqueren darrere d'elles i així aquestos no pogueren eixir correns. No té por de res, l'únic que l'importa és guanyar la guerra i que els seus no siguen ferits.

També poden analitzar el Tirant fora de batalla, és un home que es preocupa que el seu entorn no estiga en perill, és generòs perquè sempre mira primer pels seus homes, ja que com per exemple quan l'Emperador li done bons cavalls no l'importa quedar-se amb el pitjor i així els seus homes aprofitar els altres.

Per últim, puc comentar que a Tirant també li satisfà guanyar els retos, com ara el que li proposa el rei d'Egipte per amatar-lo. Tirant mostra una actitut molt tranquil·la i positiva, ja que amb les seues paraules dona a entendre que guanyarà. A més no fa cas a ningú dels seus homes, toma les seues pròpies decisions com un bon capità.

DIARI DE TIRANT LO BLANC

Capitols I-II

En general, aquests dos capitols parlen de l'amor que sent Tirant per la princesa Carmesina.

Per començar puc dir que m'ha impactat molt com s'ha enamorat Tirant de Carmesina, ja que, a pesar de ser a primera vista s'ha fixat simplement en els seus pits, o com ell els descriu, dos cristal·lines pomes del paradís, molt curiós..

Per una altra part, veiem com Tirant preocupat per aquestes coses extranyes que sentia, l'amor.. es turmentava i no parava de donar-li voltes a aquella imatge(els pits) i aquella dona tant bella que habia vist. Com no es d'extranyar, pel seu comportament, fa que la princesa s'adone de l'amor que aquest sent per ella. Aleshores el cridà i li donà consells per eixir sa i estalvi de les batalles. D'aquesta escena, també m'ha cridat l'atenció el moment en que ella no li deixa besar la mà per damunt perquè diu que és un acte de senyoria i té que besar la palma, acte d'amor.

Finalment, quan arriba el moment de la declaració si ens fixen, observem que es molt bonica, però que el fa amb la intenció de no passar vergonya o no viure un rebuig.