VOT PER AL GUANYADOR DEL "MILLOR BLOG"

La persona que per a mí es mereix guanyar el premi, o siga, un punt afegit a la nota global d'aquesta avaluació en aquest concurs del "millor blog", és MELANI LENO CARCELLER

Les meues raons són molt clares i objectives encara que es tracta de la meua germana, crec que no té res que vore perquè ella és bona estudiant i s'esforça en els treballs que es manen.

En el seu blog observe personalitat en quant al seu perfil, cuidant la combinació de colors, en la manera d'escriure, crec que amb molt poques faltes, amb coherencia i donant-li més animació amb fotos.

LA MEUA CRÒNICA DE 4T DE L’ESO

L’estiu d’aquest any es va presentar molt bé, perquè vaig anar una altra vegada al Carib, vaig disfrutar com una enana perquè vaig visitar molts llocs amb una bellessa paisagistica impressionant com quan vaig visitar l`illa de Samanà, on es va rodar la película de Jurasic Park en la cascada del Limon, també l’illa de Saona on vaig contemplar les seues boniques platges, menjant tot el dia coco, vaig nadar amb tiburons i mantes, quina por! vaig vaixar al fons del mar simplement per vore un submarí enfonsat. En l’hotel, per cert super bonic, vaig disfrutar de totes les piscines, que tenien fins i tot un bar en mig, quines coses no? També de les pistes de tenis, padel i de qualsevol deport. Recorde que en la platja ens vam muntar tota la familia a una banana, es com un flotador gran que el porta una barca i et passetja per tota la mar i amb molta velocitat, si que vam riure si…
Després d’aquest viatge la veritat es que estava una mica nerviosa perquè com l’any anterior no vaig acabar amb moltes ganes per tot el que va ocòrrer, no volia tindre mal rollo, així que la meua germana i jo vam decidir passar de tot i començar de nou, dedicant-nos només als estudis. Jo ho veía complicat perquè el meu rostre és l’espill de la meua ànima, per tant tot el que em pareixeria malament, es a dir, que tornaren a dir indirectes, etc, es reflexaria en la meua cara i en el meu comportament.
Va arribar el primer dia de col•legi, vaig entrar a classe i vaig vore a Clara, em vaig asentar amb ella i amb la meua germana i vaig contar-les tot el que havia fet l’estiu del 2008, la veritat és que vaig passar una estona molt agust, però quan va entrar a la classe Teresa i va dir-nos que ella tornaria a ser la nostra tutora, no em va agradar a mi ni a ningú. Ella ens va explicar que tot seguiría igual que l’altre any excepte que tindriem moltes activitats a part, com excursions a les universitats, organitzariem les festes que es celebrarien, com per exemple en carnestoltes tindriem que fer les activitats per als nens, decidir qui era la persona que guanyaria el premi del “millor disfraç”, en nadal ocupar-nos de crear les manualitats, decorar el col•legi , etc. També va dir que aquest any la psicóloga ens ajudaria a triar el nostre futur, mitjançant tests, entrevistes…I respecte a les assignatures i professors ens va explicar que no tindriem música, buff.. menys mal perquè em costava la flauta una barbaritat.. ni biologia que bé també, havia sempre molt de temari, però que s’afegirien noves assignatures com ética que la donaria Trini, la que abans ens donava Valencià, i aquesta ens va explicar en que consistia i va dir que simplement era escoltar a classe i participar i aixì entendriem tot, ella també donaria el treball monogràfic, que era una assignatura per fer-la en grup i que consistia en informar-nos d’algun tema interessant i parlar sobre ell.
Aquell primer dia em vaig sentir incomoda, s’em va fer el dia interminable, molt pesat, vaig parlar amb ma mare i em va dir que fora amb una altra actitut, que intentara fer el que haviem acordat per a que no el passara malament, que intentara disfrutar d’allò que aprenia i que anara amb tranquilitat.
A mesura que avançava el curs anava millor en quant a meu estat, anava sempre a la meua i aprofitant les classes. Les notes genial i tot amb normalitat. Recorde que aquell any vaig recolzar-me molt amb Elisa, la meua profesora d’anglés i amb Isabel, la meua profesora de valencià i francés, elles sempre em felicitaven, en donaven ànims, bromejavem i ens reiem, ara sempre que puc vaig a visitar-les, agraida de tot. Amb els meus companys també normal, amb alguns molta relació i amb altres cap. Aquell any em vaig enamorar del francés, vaig descubrir després de quatre anys que era una llengua bonica i que volia seguir treballant-la. La física m’anava bé però no m’agradava gens, tantes fòrmules…
Amb les meues amigues, fora del col•legi, seguía molt contenta, ja comenávem a eixir per la nit i a disfrutar de les dicoteques, on ballava i coneixia a molta gent. A vegades eixia amb altres amics, tots xics, no tenia queixa perquè em cuidaven i també el passaven fenomenal.
En quant a la meua familia seguía tot meravellosament, estava molt contenta de la meua germana Melani que va conèixer un xic molt guapo i sobretot molt bona persona i de la meua germana major que seguía bé en els estudis. Els meus pares van deixar el restaurant perquè ja havien disfrutat bastant de eixa experiencia, i lo pijor és que alguns membres de la familia van perdre el treball a causa de la crisis.
Al món continuaven passant coses algunes bones com que el meu equip, el F.C.Barcelona em va donar una gran alegria a mi i a tot els aficionats i és que van guanyar allò que mai cap equip del món havia aconseguit, els sis títols que hi ha : el mundial dels clubs, la supercopa de Europa, la de Espanya, la copa del rei, la lliga espanyola i la lliga dels campions. També passaven altres coses roines com la desaparició de moltes xiquetes com va ser el cas de Mari Luz Cortes o de Marta del Castillo.
Al final del curs com que ja s’acabava el periode de secundaria es va celebrar la graduació, jo no vaig presentar-me perquè no podia, tenia un viatge a fer però la veritat és que tampoc tenia ganes perquè crec que els últims dos anys no van ser bons en quant a la relació amb algunes persones, per tant no em vaig preocupar i vaig pensar que ja ho disfrutaría en 2n de batxiller amb les meues amigues i amb la gent que coneixeria.
Vaig acabar el curs molt feliç amb les meues notes i vaig alcançar una molt bona mija. Volia disfrutar l’estiu del 2009 amb el viatge a Tunis i amb tot el mes d’agost al poble. La veritat és que savia que estaria molt nerviosa i amb molta incertidumbre perquè era el primer any que estaría en un institut públic i no coneixia res, com funcionava, etc encara que s’havia que anaven a estar Laura, Lorena i “Ripo” per ajudar-me en tot, però segur que tendría la incertidumbre per saber si realment em tocava amb elles a clase, si m’adaptaria bé, si cauria bé, etc. Jo savia d’alguna manera que en quant a les notes m’aniria bé perquè tenia molt clar que volia seguir igual o millor.

LA MEUA CRÒNICA DE 3ER DE L’ESO

Aquest estiu de l’any 2007 el vaig passar a Tenerife i va estar molt bé perquè estava tot el dia fent excursions com per exemple quan vam anar amb jeep al Teide, quan vam fer una festa per la nit en un vaixell pirata en mig de la mar i quan vam visitar els gegants. També passava tot el dia en les platges, prenent el sol i nadant, va ser genial! Aquest any també vaig anar a les festes del meu poble que cada vegada em pareixien millors, supose que seria per l’edat…
Però una altra vegada arribava setembre i després de passar un any tant bo, tot el que vindria em pareixeria pitjor que l’anterior. Reconec que aquest any estava més nerviosa, ja que tot el món deia que 3er de l’ESO era el curs més difícil entre els quatre que formen els estudis secundaris. Per això tenia por, però anava amb la seguretat d’esforçar-me al màxim i savia que si aquest curs el passava amb molt bones notes, 4t d’ESO el passaria amb facilitat, segons els comentaris que feien els professors i aquells que ja els havien cursat.
Per fí arribava dilluns, dic per fí perquè vaig estar tot el cap de setmana sense poder dormir massa pels nervis. Em vaig alçar, em vaig dutxar i em vaig ficar la meua millor roba, uns shorts vaquers amb una camiseta verda, preciosa, recorde que va ser un regal que em va fer ma tia. Aquell any era el primer que ja no agafava l’autobus perquè ma mare havia deixat de treballar i tenia temps per a portar-me al col•legi i a la meua germana Ainara a l’institut, ja que cursava 1er de batxiller. També eixe any vaig deixar de quedar-me al menjador del Liceo, per una sencilla raó, eren molts anys i estava aborrida del mateix menjar. Quan vaig arrivar a la porta de la clase que em tocava, sols n’hi havia una…vaig vore al meu grupet d’amics, cada vegada més reduit perquè la gent es quedava pel camí. Aquell any va vindre un xic molt guapo, amb un cert paregut amb Cristiano Ronaldo, i res em va agradar, la veritat és que a tot l’institut, al principi pareixia molt interessant, savia parlar francés perquè havia crescut a Suïssa, encara que tenia un pare gallec i una mare italiana. Després va vindre la tutora, aquest any s’anomenava Teresa, la profesora d’historia i llengua i literatura. Ens va explicar com teniem que treballar, ja que va ser eixe any quan va canviar el model de puntuació, era allò de 60% de conceptes, és a dir els examens, 20% de l’actitut a classe, on es valorava la participación, eixir a la pissarra, preguntar dubtes etc i un altre 20% dels treballs, és a dir, llibreta i els exercicis per a entregar. Es veritat havia sigut un canvi respecte als altres cursos, havien afegit noves asignatures com Fisica i química i Biologia, encara que ja havien donat a finals de segon una mica de química inorgánica, formulació i nomenclatura i biología que simplement era una extensió de naturals de primer i segon. També havien canviat quatre professors, Patricia per a matemàtiques, física i química i biología, tenia fama d’exigent i amb molt de carácter, no s’en van equivocar però jo vaig tindre bona relació; Isabel, la meua tutora en els anys anteriors per a valencià i francés; Teresa per a llengua castellana i historia i finalment Manolo que ens donaria Tecnologia, també amb fama de roí. Una bona noticia va ser que l’assignatura de plàstica ja no es donaria, menys mal perquè s’em donava molt bé però em llevaba molt de temps, ja que al ser una persona molt perfeccionista, volia fer-les molt bé per a traure en totes excel•lent.
El curs m’anava molt bé, amb moltes bones notes, bona actitut etc però els altres alumnes no feien el mateix, aleshores els professors volien que els que anavem bé traguerem la classe al davant, i si, el vam intentar però no hi havia manera, per tant els professors algunes vegades i d’alguna forma ens recriminaven moltes coses, així que em vaig cansar, sempre estava enfadada i encara que eixira a la pissarra per a ells no era suficient, així en tot, quin agotament…ja no volia seguir més en el col•legi, però els professors que m’entenien, els que ara son com amics, me van dir que intentara soportar la pressió, ja que solament quedava un any. A partir d’aquell moment ja nada seria igual, per a mi, em van exigir molt quan era una de les poques que feia tot, traïa sobresalients, participava, etc, el bon rollo a classe s’havia acabat, la gent cada vegada anava a la seua i el meu grupet es va trencar, les raons van ser moltes però vaig a deixar-les.
Va arribar la magdalena i vaig juntar-me amb una altra colla, no coneixia a la meitat de la gent però em va servir per conèixer a les que ara son les meues millors amigues, Laura Olivares, Lorena, i Laura Ripollés, també vaig tindre l’oportunitat de conèixer a Anna Baquero, ara una gran amiga, des de aquell moment vaig començar a anar amb elles i la veritat és que han sigut lo millor que haguera pogut encontrar perquè amb elles no deixe ni un segon de riure, som totes iguals de pallasses.
En l’ambit familiar tot anava meravellosament, els meus pares van agafar un negoci, un restaurant al centre de Castelló i la meua germana major va aprobar tot a la primera, quina alegria! Aquest any cap membre de la familiar es va casar, no va tindre fills i cap dels meus cosins va prendre la comunió.
A la televisió seguien anunciant fets que havien succeït, com per exemple quan el 17 de juliol d’aquest any es va estrellar un avió al Brasil, deixant 199 morts. Va ser una de les catástrofes mes importants que han ocorregut en Brasil en les ultimes décades.
Finalment, va acabar el curs i els professors de gimnasia ens van portar a Andorra per a passetjar, comprar, i fer activitats, la veritat és que va ser un viatge molt divertit.

Aquest any si que tenia ganes d’acabar i començar l’estiu per relaxar-me i viatjar, lo que més m’agrada, per això el tenim com una costum. I com que l’any que vaig anar al Carib no vaig disfrutar per circunstàncies, aquell any els mues pares van tornar a organitzar un viatge a Punta Cana.

LA MEUA CRÒNICA DE 2N DE L’ESO

L’estiu de l’any 2006 va ser espectacular perquè vaig viatjar molt, coneixent aixì moltes meravillositats del món i gent molt diferent. Vaig anar a la ciutat de Grenoble, a Potier on vaig estar al parc de 3D i finalment a París on vaig pujar a la torre Eiffel, vaig visitar Notredam, l’arc del trionf i el parc d’Asterix i Disney Land Paris. Després vaig anar amb tota la meua familia paterna al poble on vaig tornar a vore als meus amics de sempre i vam disfrutar de les festes patronals, que per a mi son les millors. I a finals d’agost vam anar a visitar a mon tio a Santoña(Cantabria) on treballava i ell ens va mostrar la fabrica on preparen las anxoves que per cert molt curiòs, i el zoo de Cabarceno i els pobles del voltant.
Ja s’apropava setembre i cada vegada estava més nerviosa, solament demanava que anara tot bé i que estiguera agust en la classe. La veritat és que també tenia pesigolles a la panxa quan recordava al meu grupet d’amics perquè no savia amb qui aniria a classe, si havien canviat les seues idees, les formes de vestir, els gustos, com els havia anat l’estiu, si vindrien professors nous, etc.
El dia 12 era quan tot començava, i és que la nit de l’11 vaig dormir poc pensant en tot el que tenia que contar-li a Clara, una amiga de la meua infancia. Recorde que aquell dia no vaig desdejunar res i que en el autobús no feia res més que mirar a tot el món i la veritat és que no pareixien gens nerviosos. Vaig estar aixì fins que vam arribar a la parada de Dani, amb ell em vaig relaxar, ja que em tranquilitzava dient que seria el millor curs i que ens aniria tot fantàstic. Quan vam arribar al col•legi vaig anar al tercer pis, aquest era el any que canviavem de pis, quina alegria! Vam entrar a classe i tots estaven asseguts, però Clara i Paula ens van guardar a mi i a la meua germana un lloc al costat d’elles a primera fila com sempre. No vam poder parlar perquè la nostra tutora, menys mal que era Isabel, ens explicava com aniria tot, que ens teniem que esforçar una mica més que l’any passat…en definitiva tot el rollo de sempre. Quan era l’hora de les presentacions em vaig donar compter que Maria, la profesora d’anglés, no estava i ens van explicar que tenia una enfermetat i que Elisa seria a partir d’ara la seua sustituta, jo em vaig preocupar perquè pensava que una altra vegada tindriem que adaptar-nos i tot això però la nova profesora ens va donar tota la confiança i tranquilitat que necesitavem. Per una altra part vam deixar de tindre a la “Palomo” de profesora de música per tindre a Gemma, una nova, la meua primera impressió va ser d’una xica dura i exigent i creia que no m’enganyava. Més tard van començar amb l’alumnat, van passar llista per col•locar-nos, i em vaig donar compter que amics meus no havien aprovat a setembre, quina mala sort! Però la veritat és que teniem una molt bona classe, amb la que segur passariem moltes estones bones.
A mesura que passava el curs tot iba perfecte, les notes, la relació entre els companys i professors…
Recorde que feien moltes entremaliadures, algunes més fortes que altres i algunes ens caçaven i altres no, sempre recordaré aquell càstic tan fort, durant tres mesos recollint els papers del pati per fer una guerra de taronjes a classe. Però també recorde anecdotes, com quan em va donar un atac de risa a classe llegint, que fins la profesora es reia i al final tota la classe sense poder parar o quan Maria es va grapar el dit al llibre, una mica doloros…o quan van tindre que donar la classe de Francés al pati perquè s’havien perdut les claus, quines coses veritat?
El que més m’agradava i recordé amb molt d’afecte son les festes que preparavem per celebrar carnestoltes, el nadal, final de curs i el dia del llibre que per cert aquest dia va ser quan jugant a futbol amb patins de línea em vaig trencar per primer vegada un braç, va ser horroròs.
En la familia tot anava genial, el meu cosí es va casar, les meues cosines Mireia i Irene van prendre la primera comunió i també la meua germana major es va emparellar.
Mentre jo creixia fent-me més madura recordé que m’agradava vore els telediaris perquè m’anava interessant i preocupant pel que passava al món, me vaig enterar que la banda terrorista ETA, va destruir la terminal 4 del aeroport de Barajas, en Madrid, posant una furgoneta bomba. Recorde molt aquell viatge a Jaca que ens va preparar Isabel per a final de curs, vaig disfrutar molt i vam visitar el parc nacional Ordesa on per cert es va perdre una profesora, quin disgust ens va donar… també vam fer rafting, vam muntar a cavall, vam aprendre a muntar en quad etc.
Arribava el 23 de juny i s’acabava el curs, estava molt contenta de com havia anat però un poc trista perquè a molts amics meus li havia eixit el curs malament, per tant si no aprobaven ens separariem i era això el que no volia de cap de les maneres. També tenia ganes perquè els meus pares tenien ja preparades unes vacances a Tenerife, i m’havien donat la noticia de que pasariem tot l’estiu a la meua alquería.

LA MEUA CRÒNICA DE 1ER DE L’ESO

S’havia acabat l’estiu i la veritat es que no vaig disfrutar tot el que volia, tornava d’un viatge que em va fer molta il•lusió perquè encara que havia viatjat molt, mai en avió i mai a l’Amèrica, més concretament a Punta Cana, aquella illa on tot el món vol viatjar per disfrutar de les seues platges. Allì vaig conèixer a molts nens que ara son amics i vaig fer moltes activitats, però quan tot començava a anar bé, va arribar una mala noticia des d’ Espanya, la meua àvia va entrar en coma, a tots ens va afectar molt i ens van tindre que repatriar. Recorde que el viatge va ser molt tens, ja que tots estaven molt preocupats. Quan vam arribar al poble, Talavan(Cáceres), després d’unes setmanes va morir. Aquest fet em va afectar molt i ja començava amb mal peu un any on havia de tindre ànim, ja que es necessitava una mica més d’esforç per tindre bones notes com fins al moment, en aquest curs primer de l’ESO.
Ja era setembre, el mes que més detestava perquè encara que m’agradava anar a col•legi aquell any em costava molt. Crec que seria degut tant a aquella noticia com als nervis del primer dia. Recorde encara que la nit anterior no podia dormir pensant en si havien canviat els meus amics, si anava a vindre gent nova, si continuariem tenint el mateix bon rollo entre el grupet de sempre etc. També recorde que vaig elegir la millor roba que tenia per a causar bona impressió i anar guapa. Als profesors els coneixia a tots perquè la meua germana major ja els tenia i perquè en el Liceo tots ens coneixem de molts anys. Però la veritat és que tenia molt de por per fer front al director, que era el profesor de llengua castellana, ja que molts alumnes em deien que era molt dur per això el deien “el Pitbull”. També estava una mica nerviosa perquè començava una nova llengua, el francés encara que tenia moltes ganes d’aprendre-la. En quant a la classe que finalment ens vam juntar puc dir que era molt gran i la majoria eren rebels per tant savia que ens riurien. Jo em vaig asentar amb Alex, al qui coneixia des de menuda. A lo millor no estava tant nerviosa com els altres perquè jo anava amb la meua germana besona amb qui sempre me recolozava.
A mesura que avançava el curs les notes eren més bones, jo em sentía feliç i tots em felicitaven. El que millor s’em donava era l’anglés, la geografía, la llengua castellana y també el francés.
En l’àmbit personal estava també feliç perquè encara que va ser dura la mort de la meua àvia, tots d’alguna manera la estavem esperant perquè ja estava malalta de molts anys, aleshores em vaig implicar molt en el curs però quan va vindre el nadal si em va danyar moltissim una noticia, la mort de mon iaio. Més tard encara afectada i sense creure el que m’estava passant va arribar una altra mort i la més dolorosa, la de l’única iaia que em quedaba i la persona més important per a mi, encara avui, ja que era qui m’ajudava en tot i em donava tant d’afecte com els meus pares. Això em va costar una depressió que va afectar inclús a la meua actitud en classe, així que la meua tutora, Isabel va parlar amb mi i em va aconsellar que parlara amb la psicóloga per desahogar-me i per a que em sentira millor. Després d’això va vindre algo més bo que va ser el naixement de la meua cosina.
Aquest any era quan tots teniem la curiositat dels xics i jo vaig ser una de les xiques de classe que va tindre nuvi, s’anomenava Marko i la veritat és que recordé molts bons moments, com quan el dia de Sant Valentín em va donar una carta i un anell. Ara som bons amics.
Extern a mi, perquè no li donava quasi importància, però no al món i a la societat, van ocorrer grans fets com el tsunami que va arrasar el sud d’Asia, que, encara que va ocrrer l’any 2004, va ser a finals y les lamentacions van continuar durant algunes setmanes despres.
.L’única cosa que em va marcar va ser que el Barça, el meu equip, va guanyar la champions. Amb això vaig disfrutar perquè jo jugava al futbol, que per cert aquest any vaig deixar-lo i em va costar molt prendre la desició, però tenia que fer-lo.
Ja s’acabava el curs 2005, i tenia moltes ganes perquè volia disfrutar de l’estiu i de fer el viatge a París i al poble per vore a la meua familia i la meua peña “La Tarambana”.
Finalment vaig acabar amb molt bones notes i amb un viatge amb la meua classe a Port Aventura, va estar molt bé. Allì el meu grupet es va unificar més i per primera vegada em vaig montar al “Dragon Kan”.
Aquest any vaig aprendre molt y vaig madurar a causa de tot el que va passar i esperava que l’any següent fora molt bé i tot més positiu.

LES MEUES GRANS CRÒNIQUES

Hui vaig a iniciar les publicacions de les meues quatre grans cròniques que pertanyen al periode de la meua adolescencia en els curs de l’ESO. Us trataré de contar com em vaig sentir en tots els àmbits, tot lo que va ocorrer arreu del mon, els moments més meravellosos per a mi i els més tristos i per acabar l’evolució dels meus pensaments.

Magdalena!

LA MILLOR FESTA, MAGDALENA!

Aquesta és una de les cançons més populars que es canten en aquesta festa, quan l'escolte m'en recorde de tots els anys, de com ho pasem les meues amigues i jo, tot allò que fa que cada any siga una mica més feliç.