LA MEUA CRÒNICA DE 4T DE L’ESO

L’estiu d’aquest any es va presentar molt bé, perquè vaig anar una altra vegada al Carib, vaig disfrutar com una enana perquè vaig visitar molts llocs amb una bellessa paisagistica impressionant com quan vaig visitar l`illa de Samanà, on es va rodar la película de Jurasic Park en la cascada del Limon, també l’illa de Saona on vaig contemplar les seues boniques platges, menjant tot el dia coco, vaig nadar amb tiburons i mantes, quina por! vaig vaixar al fons del mar simplement per vore un submarí enfonsat. En l’hotel, per cert super bonic, vaig disfrutar de totes les piscines, que tenien fins i tot un bar en mig, quines coses no? També de les pistes de tenis, padel i de qualsevol deport. Recorde que en la platja ens vam muntar tota la familia a una banana, es com un flotador gran que el porta una barca i et passetja per tota la mar i amb molta velocitat, si que vam riure si…
Després d’aquest viatge la veritat es que estava una mica nerviosa perquè com l’any anterior no vaig acabar amb moltes ganes per tot el que va ocòrrer, no volia tindre mal rollo, així que la meua germana i jo vam decidir passar de tot i començar de nou, dedicant-nos només als estudis. Jo ho veía complicat perquè el meu rostre és l’espill de la meua ànima, per tant tot el que em pareixeria malament, es a dir, que tornaren a dir indirectes, etc, es reflexaria en la meua cara i en el meu comportament.
Va arribar el primer dia de col•legi, vaig entrar a classe i vaig vore a Clara, em vaig asentar amb ella i amb la meua germana i vaig contar-les tot el que havia fet l’estiu del 2008, la veritat és que vaig passar una estona molt agust, però quan va entrar a la classe Teresa i va dir-nos que ella tornaria a ser la nostra tutora, no em va agradar a mi ni a ningú. Ella ens va explicar que tot seguiría igual que l’altre any excepte que tindriem moltes activitats a part, com excursions a les universitats, organitzariem les festes que es celebrarien, com per exemple en carnestoltes tindriem que fer les activitats per als nens, decidir qui era la persona que guanyaria el premi del “millor disfraç”, en nadal ocupar-nos de crear les manualitats, decorar el col•legi , etc. També va dir que aquest any la psicóloga ens ajudaria a triar el nostre futur, mitjançant tests, entrevistes…I respecte a les assignatures i professors ens va explicar que no tindriem música, buff.. menys mal perquè em costava la flauta una barbaritat.. ni biologia que bé també, havia sempre molt de temari, però que s’afegirien noves assignatures com ética que la donaria Trini, la que abans ens donava Valencià, i aquesta ens va explicar en que consistia i va dir que simplement era escoltar a classe i participar i aixì entendriem tot, ella també donaria el treball monogràfic, que era una assignatura per fer-la en grup i que consistia en informar-nos d’algun tema interessant i parlar sobre ell.
Aquell primer dia em vaig sentir incomoda, s’em va fer el dia interminable, molt pesat, vaig parlar amb ma mare i em va dir que fora amb una altra actitut, que intentara fer el que haviem acordat per a que no el passara malament, que intentara disfrutar d’allò que aprenia i que anara amb tranquilitat.
A mesura que avançava el curs anava millor en quant a meu estat, anava sempre a la meua i aprofitant les classes. Les notes genial i tot amb normalitat. Recorde que aquell any vaig recolzar-me molt amb Elisa, la meua profesora d’anglés i amb Isabel, la meua profesora de valencià i francés, elles sempre em felicitaven, en donaven ànims, bromejavem i ens reiem, ara sempre que puc vaig a visitar-les, agraida de tot. Amb els meus companys també normal, amb alguns molta relació i amb altres cap. Aquell any em vaig enamorar del francés, vaig descubrir després de quatre anys que era una llengua bonica i que volia seguir treballant-la. La física m’anava bé però no m’agradava gens, tantes fòrmules…
Amb les meues amigues, fora del col•legi, seguía molt contenta, ja comenávem a eixir per la nit i a disfrutar de les dicoteques, on ballava i coneixia a molta gent. A vegades eixia amb altres amics, tots xics, no tenia queixa perquè em cuidaven i també el passaven fenomenal.
En quant a la meua familia seguía tot meravellosament, estava molt contenta de la meua germana Melani que va conèixer un xic molt guapo i sobretot molt bona persona i de la meua germana major que seguía bé en els estudis. Els meus pares van deixar el restaurant perquè ja havien disfrutat bastant de eixa experiencia, i lo pijor és que alguns membres de la familia van perdre el treball a causa de la crisis.
Al món continuaven passant coses algunes bones com que el meu equip, el F.C.Barcelona em va donar una gran alegria a mi i a tot els aficionats i és que van guanyar allò que mai cap equip del món havia aconseguit, els sis títols que hi ha : el mundial dels clubs, la supercopa de Europa, la de Espanya, la copa del rei, la lliga espanyola i la lliga dels campions. També passaven altres coses roines com la desaparició de moltes xiquetes com va ser el cas de Mari Luz Cortes o de Marta del Castillo.
Al final del curs com que ja s’acabava el periode de secundaria es va celebrar la graduació, jo no vaig presentar-me perquè no podia, tenia un viatge a fer però la veritat és que tampoc tenia ganes perquè crec que els últims dos anys no van ser bons en quant a la relació amb algunes persones, per tant no em vaig preocupar i vaig pensar que ja ho disfrutaría en 2n de batxiller amb les meues amigues i amb la gent que coneixeria.
Vaig acabar el curs molt feliç amb les meues notes i vaig alcançar una molt bona mija. Volia disfrutar l’estiu del 2009 amb el viatge a Tunis i amb tot el mes d’agost al poble. La veritat és que savia que estaria molt nerviosa i amb molta incertidumbre perquè era el primer any que estaría en un institut públic i no coneixia res, com funcionava, etc encara que s’havia que anaven a estar Laura, Lorena i “Ripo” per ajudar-me en tot, però segur que tendría la incertidumbre per saber si realment em tocava amb elles a clase, si m’adaptaria bé, si cauria bé, etc. Jo savia d’alguna manera que en quant a les notes m’aniria bé perquè tenia molt clar que volia seguir igual o millor.