PRESENTACIÓ: JOAN MARAGALL

Hola a tots! Bé doncs com ja saveu aquesta presentació s'havia de fer amb la finalitat de pujar la mitja de Valenciá. Per això he dedicat temps a Joan Maregall per traure la seua informació més interessant i important, ja que vull que vosaltres conegueu la vida, l'obra, a quin moviment pertany, etc com jo le conegut. Després de tot, he de dir que m'agradat allò de poder tindre ara una opiniò de uns dels millors símbols del nostre àmbit literari, ja que amb sinceritat, abans, savia qui era unicament pel poema tan conegut que és "la vaca cega" però no podia dir res de la seua obra per exemple.

Respecte al programa "Gloogle Docs" vaig ha dir el mateix que ha dir la meua germana: no m'ha agradat gens perquè ens ha donat molt de problemes per poder fomatejar-lo i aixì visualitzar-lo bé. Aleshores ho recomane que el feu gran per vore-lo ja que d'aquesta manera per lo menys és pot llegir.

Gracies i un petó!

Ah! Aci us deixe el poema de "La Vaca cega" recitat, per a que sigue més divertit.

REBECA

Hui vaig ha escriure aquesta entrada perquè el divendres 7 a classe de valencià, Rosa ens va preguntar si saviem d'on venien les rebeques, el que coneixem nosaltres com a una jaqueta femenina de punt, més concretament, perquè li va donar aquest nom. I la meua sorpresa va ser que venia d'una película de fa molts anys, que es deia Rebeca, en la qual la protagonista portava aquesta peça. Com que m'agrada molt aquestes jaquetes i a més, les porte molt, vaig a informar-me d'aquest thriller.

Maximilian de Winter (Laurence Olivier), aristòcrata anglès, ha perdut la seva dona, Rebeca de Winter, que va ser trobada al costat de la costa. Va a Montecarlo amb l'ànim de sobreposar-se al que va passar. Allà coneix una dona jove (Joan Fontaine), emprada per una senyora, Mrs Van Hopper, com a dama de companyia. Els dos s'enamoren i es casen. Quan s'istal·len a la mansió de Maximiliam de Winter, anomenada Manderley, la jove esposa comença a adonar-se que l'ombra de l'anterior senyora De Winter continua present a la casa, en la seva mestressa de claus i també en els pensaments del seu marit .

COM S´HA DE COMPORTAR-SE A L'AULA?

L'estudiant de primer de batxiller humanistisc Laia Leno escriu aquest text per explicar com s'ha de comportar un alumne a classe i ho fa mitjançant cinc punts importantíssims que equivalen a les cinc normes bàsiques per a estar de la millor forma a l'aula i són: primerament la higiene; el segon punt el respecte; el tercer, l'atenció; el quart l'actitut i finalment no menjar a classe.

Com he dit abans, el primer punt és, tindre higiene. Per a estar còmode en una classe és primordial que tot l'alumnat vaja a l'institut net i ben vestit ja que és una manera de respectar als companys i als professors. Si a tu no t'agrada que la persona que estigua asseguda al teu costat faja pudor, cuida't i procura que tu estigues ben polit perquè els altres sentan que estan en un ambient agradable.

D'altra banda vaig a parlar del respecte amb els professors i alumnes. I pel que fa a aquest tema he de dir que si tu ets a classe i vols dirigir-te a un professor has de fer-ho amb respecte i amb educació, mai de manera ordinaria. I si no estàs d'acord amb alguna cosa o no comparteixes les mateixes opinions, està bé dir-ho però sempre mantenint els modals i mai sobrepassant-se, ja que ell és l'autoritat. De la mateixa manera que si observes que no va a canviar d'opinió, és millor deixar el tema i acceptar la seva. En relació als companys, parlaràs diferent simplement perquè no imposa tant però mai deixaràs de parlar-li com es mereix, amb respecte, com a totes les persones.

Seguidament, el tercer punt, l'atenció. Un alumne ha de prestar atenció a les explicacions del docent no solament per a que et servisca en l'examen sinó també per a no treure-li mèrit, ja que aquests es preparen les classes. També per a no distreure'ls perquè si ho fas també podran sortir perjudicades aquelles persones que vulguen atendre i aprendre, per tant s'ha d'estar tranquil i amb una bona disposició al treball.

En Quant al quart punt és, doncs, tindre una bona actitut a classe i a l'assignatura. L'actitut engloba moltes coses, com ara la participació, has d'estar actiu, aportar els teues opinions, preguntar els dubtes, indagar sobre el tema tractat i ser voluntari quan és corregisquen els deures. Per fer tot això és necessari que complisques el tercer punt, l'atenció. A més, has de complir les lleis imposades per l'institut, ja que és la base per ser un bon alumne. Altres aspectes que determinen la bona actitut encara que es tracta de petits detalls són per exemple: seure bé, entrar a l'aula i saludar amb cordialitat, etc. Per cert! Evita interrompre les explicacions, si arribes tard passa desapercebut, no fages mai allò de ficar-te a parlar amb un company o fer soroll amb la cadira.

Finalment, no menjar ni beure mentre la professora està donant el temari perquè és una falta de respecte i molt desagradable escoltar el soroll que es fa en mastegar. De segur que la resta de la gent també tindrà fam.

AMISTAT

Aquesta entrada la faig per comentar el tema de l'amistat, pense que per a tots és important i que tots tenim persones amb les quals compartim tot.

Una definició que jo donaria per a la paraula amistat és: un acte personal, pur i desinteresat. Jo pense que una amiga/amic és aquella persona que es comporta de forma natural en tots els moments, aquélla que sense demanar-li ajuda et presta la mà, que és atenta, que et dona consells, que sense por et diu les coses roines, que et fa passar moments inovidables, aquella persona que t'estima i que et fa feliç.

Jo vaig a parlar de l'amistat des del que jo he viscut, i es que jo he tingut molts coneguts i companys en les diferents etapes de la meua vida, però la veritat es que els amics vertaders els he contat amb els dits de les mans, perquè jo sempre he dit aquesta frase: "un vertader amic és aquell que et coneix tal com eres, compren on has estat, t' acompanya en els teus logros i en els teus fracassos, celebra les teues alegries, comparteix el teu dolor y mai et jutja pels teus errors".

Al llarg de la meua vida he tingut amics molts diferents i de tots he aprés coses que després me han servit per a ser com soc hui en dia. La majoria de les vegades eren majors que jo però sempre he sabut tractar-los i ells a mi igual, de fet, com que ja vaig començar des de menuda amb aquestos, ara comprenc coses que pasen en una relació d'amistat i pose solució molt rapidament perqué ja m'havien ocorregut.

Sincerament crec que he tingut sort amb aquest acte perqué solament m'he decepcionat amb dues persones i per el moment crec que tinc les millors amigues tant a Castelló com al poble. I per ells és el motiu pel que faig aquesta entrada, d'agraiment, perqué dia a dia em demostren que segueixen al meu costat i un exemple d'això és el seu comportament i la seua entrega en un dels dies especials per a mi, i es que fa poc ha sigut el meu cumple, ells han fet que siga un dels dies més feliços de la meua vida, me van preparar una sorpresa molt emotiva i bonica.

Per a concluir amb aquest tema he de dir que l'amistat és de les coses més grans que existeixen, juntament amb la familia. I per això, hem de conservar-les demostrant cada dia que estem ahi perquè l'amistat és més difícil i més extranya que l'amor.

VOT PER AL GUANYADOR DEL "MILLOR BLOG"

La persona que per a mí es mereix guanyar el premi, o siga, un punt afegit a la nota global d'aquesta avaluació en aquest concurs del "millor blog", és MELANI LENO CARCELLER

Les meues raons són molt clares i objectives encara que es tracta de la meua germana, crec que no té res que vore perquè ella és bona estudiant i s'esforça en els treballs que es manen.

En el seu blog observe personalitat en quant al seu perfil, cuidant la combinació de colors, en la manera d'escriure, crec que amb molt poques faltes, amb coherencia i donant-li més animació amb fotos.

LA MEUA CRÒNICA DE 4T DE L’ESO

L’estiu d’aquest any es va presentar molt bé, perquè vaig anar una altra vegada al Carib, vaig disfrutar com una enana perquè vaig visitar molts llocs amb una bellessa paisagistica impressionant com quan vaig visitar l`illa de Samanà, on es va rodar la película de Jurasic Park en la cascada del Limon, també l’illa de Saona on vaig contemplar les seues boniques platges, menjant tot el dia coco, vaig nadar amb tiburons i mantes, quina por! vaig vaixar al fons del mar simplement per vore un submarí enfonsat. En l’hotel, per cert super bonic, vaig disfrutar de totes les piscines, que tenien fins i tot un bar en mig, quines coses no? També de les pistes de tenis, padel i de qualsevol deport. Recorde que en la platja ens vam muntar tota la familia a una banana, es com un flotador gran que el porta una barca i et passetja per tota la mar i amb molta velocitat, si que vam riure si…
Després d’aquest viatge la veritat es que estava una mica nerviosa perquè com l’any anterior no vaig acabar amb moltes ganes per tot el que va ocòrrer, no volia tindre mal rollo, així que la meua germana i jo vam decidir passar de tot i començar de nou, dedicant-nos només als estudis. Jo ho veía complicat perquè el meu rostre és l’espill de la meua ànima, per tant tot el que em pareixeria malament, es a dir, que tornaren a dir indirectes, etc, es reflexaria en la meua cara i en el meu comportament.
Va arribar el primer dia de col•legi, vaig entrar a classe i vaig vore a Clara, em vaig asentar amb ella i amb la meua germana i vaig contar-les tot el que havia fet l’estiu del 2008, la veritat és que vaig passar una estona molt agust, però quan va entrar a la classe Teresa i va dir-nos que ella tornaria a ser la nostra tutora, no em va agradar a mi ni a ningú. Ella ens va explicar que tot seguiría igual que l’altre any excepte que tindriem moltes activitats a part, com excursions a les universitats, organitzariem les festes que es celebrarien, com per exemple en carnestoltes tindriem que fer les activitats per als nens, decidir qui era la persona que guanyaria el premi del “millor disfraç”, en nadal ocupar-nos de crear les manualitats, decorar el col•legi , etc. També va dir que aquest any la psicóloga ens ajudaria a triar el nostre futur, mitjançant tests, entrevistes…I respecte a les assignatures i professors ens va explicar que no tindriem música, buff.. menys mal perquè em costava la flauta una barbaritat.. ni biologia que bé també, havia sempre molt de temari, però que s’afegirien noves assignatures com ética que la donaria Trini, la que abans ens donava Valencià, i aquesta ens va explicar en que consistia i va dir que simplement era escoltar a classe i participar i aixì entendriem tot, ella també donaria el treball monogràfic, que era una assignatura per fer-la en grup i que consistia en informar-nos d’algun tema interessant i parlar sobre ell.
Aquell primer dia em vaig sentir incomoda, s’em va fer el dia interminable, molt pesat, vaig parlar amb ma mare i em va dir que fora amb una altra actitut, que intentara fer el que haviem acordat per a que no el passara malament, que intentara disfrutar d’allò que aprenia i que anara amb tranquilitat.
A mesura que avançava el curs anava millor en quant a meu estat, anava sempre a la meua i aprofitant les classes. Les notes genial i tot amb normalitat. Recorde que aquell any vaig recolzar-me molt amb Elisa, la meua profesora d’anglés i amb Isabel, la meua profesora de valencià i francés, elles sempre em felicitaven, en donaven ànims, bromejavem i ens reiem, ara sempre que puc vaig a visitar-les, agraida de tot. Amb els meus companys també normal, amb alguns molta relació i amb altres cap. Aquell any em vaig enamorar del francés, vaig descubrir després de quatre anys que era una llengua bonica i que volia seguir treballant-la. La física m’anava bé però no m’agradava gens, tantes fòrmules…
Amb les meues amigues, fora del col•legi, seguía molt contenta, ja comenávem a eixir per la nit i a disfrutar de les dicoteques, on ballava i coneixia a molta gent. A vegades eixia amb altres amics, tots xics, no tenia queixa perquè em cuidaven i també el passaven fenomenal.
En quant a la meua familia seguía tot meravellosament, estava molt contenta de la meua germana Melani que va conèixer un xic molt guapo i sobretot molt bona persona i de la meua germana major que seguía bé en els estudis. Els meus pares van deixar el restaurant perquè ja havien disfrutat bastant de eixa experiencia, i lo pijor és que alguns membres de la familia van perdre el treball a causa de la crisis.
Al món continuaven passant coses algunes bones com que el meu equip, el F.C.Barcelona em va donar una gran alegria a mi i a tot els aficionats i és que van guanyar allò que mai cap equip del món havia aconseguit, els sis títols que hi ha : el mundial dels clubs, la supercopa de Europa, la de Espanya, la copa del rei, la lliga espanyola i la lliga dels campions. També passaven altres coses roines com la desaparició de moltes xiquetes com va ser el cas de Mari Luz Cortes o de Marta del Castillo.
Al final del curs com que ja s’acabava el periode de secundaria es va celebrar la graduació, jo no vaig presentar-me perquè no podia, tenia un viatge a fer però la veritat és que tampoc tenia ganes perquè crec que els últims dos anys no van ser bons en quant a la relació amb algunes persones, per tant no em vaig preocupar i vaig pensar que ja ho disfrutaría en 2n de batxiller amb les meues amigues i amb la gent que coneixeria.
Vaig acabar el curs molt feliç amb les meues notes i vaig alcançar una molt bona mija. Volia disfrutar l’estiu del 2009 amb el viatge a Tunis i amb tot el mes d’agost al poble. La veritat és que savia que estaria molt nerviosa i amb molta incertidumbre perquè era el primer any que estaría en un institut públic i no coneixia res, com funcionava, etc encara que s’havia que anaven a estar Laura, Lorena i “Ripo” per ajudar-me en tot, però segur que tendría la incertidumbre per saber si realment em tocava amb elles a clase, si m’adaptaria bé, si cauria bé, etc. Jo savia d’alguna manera que en quant a les notes m’aniria bé perquè tenia molt clar que volia seguir igual o millor.

LA MEUA CRÒNICA DE 3ER DE L’ESO

Aquest estiu de l’any 2007 el vaig passar a Tenerife i va estar molt bé perquè estava tot el dia fent excursions com per exemple quan vam anar amb jeep al Teide, quan vam fer una festa per la nit en un vaixell pirata en mig de la mar i quan vam visitar els gegants. També passava tot el dia en les platges, prenent el sol i nadant, va ser genial! Aquest any també vaig anar a les festes del meu poble que cada vegada em pareixien millors, supose que seria per l’edat…
Però una altra vegada arribava setembre i després de passar un any tant bo, tot el que vindria em pareixeria pitjor que l’anterior. Reconec que aquest any estava més nerviosa, ja que tot el món deia que 3er de l’ESO era el curs més difícil entre els quatre que formen els estudis secundaris. Per això tenia por, però anava amb la seguretat d’esforçar-me al màxim i savia que si aquest curs el passava amb molt bones notes, 4t d’ESO el passaria amb facilitat, segons els comentaris que feien els professors i aquells que ja els havien cursat.
Per fí arribava dilluns, dic per fí perquè vaig estar tot el cap de setmana sense poder dormir massa pels nervis. Em vaig alçar, em vaig dutxar i em vaig ficar la meua millor roba, uns shorts vaquers amb una camiseta verda, preciosa, recorde que va ser un regal que em va fer ma tia. Aquell any era el primer que ja no agafava l’autobus perquè ma mare havia deixat de treballar i tenia temps per a portar-me al col•legi i a la meua germana Ainara a l’institut, ja que cursava 1er de batxiller. També eixe any vaig deixar de quedar-me al menjador del Liceo, per una sencilla raó, eren molts anys i estava aborrida del mateix menjar. Quan vaig arrivar a la porta de la clase que em tocava, sols n’hi havia una…vaig vore al meu grupet d’amics, cada vegada més reduit perquè la gent es quedava pel camí. Aquell any va vindre un xic molt guapo, amb un cert paregut amb Cristiano Ronaldo, i res em va agradar, la veritat és que a tot l’institut, al principi pareixia molt interessant, savia parlar francés perquè havia crescut a Suïssa, encara que tenia un pare gallec i una mare italiana. Després va vindre la tutora, aquest any s’anomenava Teresa, la profesora d’historia i llengua i literatura. Ens va explicar com teniem que treballar, ja que va ser eixe any quan va canviar el model de puntuació, era allò de 60% de conceptes, és a dir els examens, 20% de l’actitut a classe, on es valorava la participación, eixir a la pissarra, preguntar dubtes etc i un altre 20% dels treballs, és a dir, llibreta i els exercicis per a entregar. Es veritat havia sigut un canvi respecte als altres cursos, havien afegit noves asignatures com Fisica i química i Biologia, encara que ja havien donat a finals de segon una mica de química inorgánica, formulació i nomenclatura i biología que simplement era una extensió de naturals de primer i segon. També havien canviat quatre professors, Patricia per a matemàtiques, física i química i biología, tenia fama d’exigent i amb molt de carácter, no s’en van equivocar però jo vaig tindre bona relació; Isabel, la meua tutora en els anys anteriors per a valencià i francés; Teresa per a llengua castellana i historia i finalment Manolo que ens donaria Tecnologia, també amb fama de roí. Una bona noticia va ser que l’assignatura de plàstica ja no es donaria, menys mal perquè s’em donava molt bé però em llevaba molt de temps, ja que al ser una persona molt perfeccionista, volia fer-les molt bé per a traure en totes excel•lent.
El curs m’anava molt bé, amb moltes bones notes, bona actitut etc però els altres alumnes no feien el mateix, aleshores els professors volien que els que anavem bé traguerem la classe al davant, i si, el vam intentar però no hi havia manera, per tant els professors algunes vegades i d’alguna forma ens recriminaven moltes coses, així que em vaig cansar, sempre estava enfadada i encara que eixira a la pissarra per a ells no era suficient, així en tot, quin agotament…ja no volia seguir més en el col•legi, però els professors que m’entenien, els que ara son com amics, me van dir que intentara soportar la pressió, ja que solament quedava un any. A partir d’aquell moment ja nada seria igual, per a mi, em van exigir molt quan era una de les poques que feia tot, traïa sobresalients, participava, etc, el bon rollo a classe s’havia acabat, la gent cada vegada anava a la seua i el meu grupet es va trencar, les raons van ser moltes però vaig a deixar-les.
Va arribar la magdalena i vaig juntar-me amb una altra colla, no coneixia a la meitat de la gent però em va servir per conèixer a les que ara son les meues millors amigues, Laura Olivares, Lorena, i Laura Ripollés, també vaig tindre l’oportunitat de conèixer a Anna Baquero, ara una gran amiga, des de aquell moment vaig començar a anar amb elles i la veritat és que han sigut lo millor que haguera pogut encontrar perquè amb elles no deixe ni un segon de riure, som totes iguals de pallasses.
En l’ambit familiar tot anava meravellosament, els meus pares van agafar un negoci, un restaurant al centre de Castelló i la meua germana major va aprobar tot a la primera, quina alegria! Aquest any cap membre de la familiar es va casar, no va tindre fills i cap dels meus cosins va prendre la comunió.
A la televisió seguien anunciant fets que havien succeït, com per exemple quan el 17 de juliol d’aquest any es va estrellar un avió al Brasil, deixant 199 morts. Va ser una de les catástrofes mes importants que han ocorregut en Brasil en les ultimes décades.
Finalment, va acabar el curs i els professors de gimnasia ens van portar a Andorra per a passetjar, comprar, i fer activitats, la veritat és que va ser un viatge molt divertit.

Aquest any si que tenia ganes d’acabar i començar l’estiu per relaxar-me i viatjar, lo que més m’agrada, per això el tenim com una costum. I com que l’any que vaig anar al Carib no vaig disfrutar per circunstàncies, aquell any els mues pares van tornar a organitzar un viatge a Punta Cana.