LA MEUA CRÒNICA DE 3ER DE L’ESO

Aquest estiu de l’any 2007 el vaig passar a Tenerife i va estar molt bé perquè estava tot el dia fent excursions com per exemple quan vam anar amb jeep al Teide, quan vam fer una festa per la nit en un vaixell pirata en mig de la mar i quan vam visitar els gegants. També passava tot el dia en les platges, prenent el sol i nadant, va ser genial! Aquest any també vaig anar a les festes del meu poble que cada vegada em pareixien millors, supose que seria per l’edat…
Però una altra vegada arribava setembre i després de passar un any tant bo, tot el que vindria em pareixeria pitjor que l’anterior. Reconec que aquest any estava més nerviosa, ja que tot el món deia que 3er de l’ESO era el curs més difícil entre els quatre que formen els estudis secundaris. Per això tenia por, però anava amb la seguretat d’esforçar-me al màxim i savia que si aquest curs el passava amb molt bones notes, 4t d’ESO el passaria amb facilitat, segons els comentaris que feien els professors i aquells que ja els havien cursat.
Per fí arribava dilluns, dic per fí perquè vaig estar tot el cap de setmana sense poder dormir massa pels nervis. Em vaig alçar, em vaig dutxar i em vaig ficar la meua millor roba, uns shorts vaquers amb una camiseta verda, preciosa, recorde que va ser un regal que em va fer ma tia. Aquell any era el primer que ja no agafava l’autobus perquè ma mare havia deixat de treballar i tenia temps per a portar-me al col•legi i a la meua germana Ainara a l’institut, ja que cursava 1er de batxiller. També eixe any vaig deixar de quedar-me al menjador del Liceo, per una sencilla raó, eren molts anys i estava aborrida del mateix menjar. Quan vaig arrivar a la porta de la clase que em tocava, sols n’hi havia una…vaig vore al meu grupet d’amics, cada vegada més reduit perquè la gent es quedava pel camí. Aquell any va vindre un xic molt guapo, amb un cert paregut amb Cristiano Ronaldo, i res em va agradar, la veritat és que a tot l’institut, al principi pareixia molt interessant, savia parlar francés perquè havia crescut a Suïssa, encara que tenia un pare gallec i una mare italiana. Després va vindre la tutora, aquest any s’anomenava Teresa, la profesora d’historia i llengua i literatura. Ens va explicar com teniem que treballar, ja que va ser eixe any quan va canviar el model de puntuació, era allò de 60% de conceptes, és a dir els examens, 20% de l’actitut a classe, on es valorava la participación, eixir a la pissarra, preguntar dubtes etc i un altre 20% dels treballs, és a dir, llibreta i els exercicis per a entregar. Es veritat havia sigut un canvi respecte als altres cursos, havien afegit noves asignatures com Fisica i química i Biologia, encara que ja havien donat a finals de segon una mica de química inorgánica, formulació i nomenclatura i biología que simplement era una extensió de naturals de primer i segon. També havien canviat quatre professors, Patricia per a matemàtiques, física i química i biología, tenia fama d’exigent i amb molt de carácter, no s’en van equivocar però jo vaig tindre bona relació; Isabel, la meua tutora en els anys anteriors per a valencià i francés; Teresa per a llengua castellana i historia i finalment Manolo que ens donaria Tecnologia, també amb fama de roí. Una bona noticia va ser que l’assignatura de plàstica ja no es donaria, menys mal perquè s’em donava molt bé però em llevaba molt de temps, ja que al ser una persona molt perfeccionista, volia fer-les molt bé per a traure en totes excel•lent.
El curs m’anava molt bé, amb moltes bones notes, bona actitut etc però els altres alumnes no feien el mateix, aleshores els professors volien que els que anavem bé traguerem la classe al davant, i si, el vam intentar però no hi havia manera, per tant els professors algunes vegades i d’alguna forma ens recriminaven moltes coses, així que em vaig cansar, sempre estava enfadada i encara que eixira a la pissarra per a ells no era suficient, així en tot, quin agotament…ja no volia seguir més en el col•legi, però els professors que m’entenien, els que ara son com amics, me van dir que intentara soportar la pressió, ja que solament quedava un any. A partir d’aquell moment ja nada seria igual, per a mi, em van exigir molt quan era una de les poques que feia tot, traïa sobresalients, participava, etc, el bon rollo a classe s’havia acabat, la gent cada vegada anava a la seua i el meu grupet es va trencar, les raons van ser moltes però vaig a deixar-les.
Va arribar la magdalena i vaig juntar-me amb una altra colla, no coneixia a la meitat de la gent però em va servir per conèixer a les que ara son les meues millors amigues, Laura Olivares, Lorena, i Laura Ripollés, també vaig tindre l’oportunitat de conèixer a Anna Baquero, ara una gran amiga, des de aquell moment vaig començar a anar amb elles i la veritat és que han sigut lo millor que haguera pogut encontrar perquè amb elles no deixe ni un segon de riure, som totes iguals de pallasses.
En l’ambit familiar tot anava meravellosament, els meus pares van agafar un negoci, un restaurant al centre de Castelló i la meua germana major va aprobar tot a la primera, quina alegria! Aquest any cap membre de la familiar es va casar, no va tindre fills i cap dels meus cosins va prendre la comunió.
A la televisió seguien anunciant fets que havien succeït, com per exemple quan el 17 de juliol d’aquest any es va estrellar un avió al Brasil, deixant 199 morts. Va ser una de les catástrofes mes importants que han ocorregut en Brasil en les ultimes décades.
Finalment, va acabar el curs i els professors de gimnasia ens van portar a Andorra per a passetjar, comprar, i fer activitats, la veritat és que va ser un viatge molt divertit.

Aquest any si que tenia ganes d’acabar i començar l’estiu per relaxar-me i viatjar, lo que més m’agrada, per això el tenim com una costum. I com que l’any que vaig anar al Carib no vaig disfrutar per circunstàncies, aquell any els mues pares van tornar a organitzar un viatge a Punta Cana.