ELS AMANTS DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Aquest poema el podem trobar al "libre de les Meravelles", publicat l'any 1971 i pertany a l'època dels anys 60. És un poema emblemàtic de la poesia amorosa d'aquest autor, Vicent Andrés Estellés, que mostra la seua concepció de l'amor.

ELS AMANTS

(La carn vol carn. Ausiàs March)

"No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta,
ens empeny.Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."

TEMA: Tracta de l'amor i la passió que senten dos amants de València.

QUINA MENA D'AMOR S'HI REFLECTEIX?: S'hi reflecteixen dos tipus d'amor, per una part l'amor carnal (aquell passional i brusc) i per altra part l'amor espiritual (aquell on importa més l'interioritat).

PER QUÈ VA ENCAPÇALAT PER UNA CITA D'AUSIÀS MARCH?: Va encapçalat per una cita d'Ausiàs March perquè és l'autor que fa servir l'amor carnal, ja que diu que tot ésser humà necessita contacte físic amb una altra persona. Encara que practica eixe tipus d'amor vol assolir un altre més real, espiritual.

ANÀLISI D'UNA DE LES COMPOSICIONS DE "CANTS D'AMOR"

1. TEMA

Ausiàs March cansat de viure per un mal d'amor.

2. CONTINGUT

El poeta parla amb el seu cor perquè està cansat de viure, la mort és la millor solució per desfer-se d'aquest patiment que el turmenta. La vida del poeta és molt desgraciada i ell la representa lamentant-se. També es queixa de que no hi ha ningú que sofrisca més que ell per l'amor no correspost.

3. ESTRUCTURA (interna i externa)

L' estructura externa consta de cinc cobles més la tornada.

I l' estructura interna està dividida en tres blocs, el primer comprén les tres primeres cobles on el tema principal és la mort i la vida. El segon bloc està format per la quarta i la quinta cobla on conta el seu dolor a causa d'un mal d'amor. I per últim, la tornada, que és la sexta cobla on el poeta li comunica a la dama que s'acosta l'hora en què acabarà la seua vida.

4. FIGURES LITERÀRIES

En aquesta composició d'Ausiàs March aparéixen moltes figures literàries com són: antítesis, contraposició de dos pensaments o idees (amic/desamic, plor/riure), una interrogació retòrica, que no espera resposta (com soferràs els mals qui·t són davant?). En les cobles dos i tres aparéix una successió de metàfores anomenada al·legoria (Braços uberts és eixida a carrera, plorant sos ulls per sobres de gran goig). Al final de la segona cobla hi ha una paradoxa (perquè jo defuig tot home que·m crida, prenent aquell qui fuig de ma rigor). En la cinquena cobla, hi ha una hipérbole, exageració dels seus sentiments (Null home conec, o dona, a mon semblant, que, dolorit per amor faça plànyer: jo són aquell de qui·s deu hom complànyer, car, de mon cor, la sang se'n va llonyant). En la següent cobla hi aparéix una metàfora de tipus guerrer (mà no s'hi troba armada). Al final d'aquest poema, la tornada que comença amb una metàfora, substitució del nom d'una cosa pel nom d'un altra que és semblant (Llir entre cards), senyal que l'utilitza per dirigir-se a la seua dama.

5.MÈTRICA

Els versos del poema són decasíl·labs, amb una rima consonant i creucreuada. L'esquema mètric és ABBA CDDC...
Amb una cesura (quan es recita s'interpreta com un silenci) després de la quarta síl·laba, deixant sis darrere.
Són versos masculins, quan l'última paraula és aguda i femenins quan és plana.

6. VALORACIÓ

Aquest poema m'ha paregut una mica difícil i sinò fora per les ajudes dels exercicis m'haguera costat molt d'entendre'l, ja que és un poema molt abstracte, amb moltes figures retòriques i molt entrevessat. En quant al tema puc dir que és actual, perquè és parla de sentiments relacionats amb l'amor no correspost i la discusió de practicar l'amor carnal i voler assolir una amor més espiritual. Tot això conviu dia a dia amb nosaltres.

POESIA TROBADORESCA

L'AMOR OCULT

Amb les meues cançons mostrar espere,

l'amor que sent per la meua midons.

Seré fidel, veraç i bon amant,

també ocultaré en nostre joc galant.

Per a no desvel·lar l'amor, jo espere,

car el llausenger no tinga raons.

I conflictes no tinga amb el gelòs

per viure aquest amor misteriòs.

Aquesta es la poesia que hem fet Melani i jo. Esperem que us agrade la grabació que hem creat.

DESPRÉS DE LLEGIR: Tristany i Isolda

ACTIVITATS 1

1. Classifica els personatges següents segons ens són presentats com a lleials o com a deslleials:

Lleials: Brangiana, Perinís, Dinàs de Lidan, Governal i Kaherdí.
Deslleials: Denoalen, Gondoine, Andret, Ganeló i Isolda de les Blanques Mans.

2.Llegeix les definicions i indica a quins personatges fan referència:
Un home valent amb les armes, sense por. Li agrada cantari tocar l'arpa. Es posa malalt i és ferit en algunes ocasions,i per sobre de tot, estima.
TRISTANY

Filla del rei d'Irlanda, que sap llegir i escriure, sap música, jugarals escacs i té coneixements de medicina. És blanca, rossai esvelta. Menteix sense vacil·lar.
ISOLDA LA BLONDA

En alguns moments, perdona la seva dona i el seu nebot; end'altres, actua d'una manera gairebé ferotge, sempre influenciat pels nobles de la seva cort.
REI MARC

Cavaller bretó que estima Tristany com si fos un germà.
KERHERDÍ

Esposa de Tristany que no suporta que ell estimi una altra dona.
ISOLDA DE LES BLANQUES MANS
3. Qui explica tota la història?
UN JOGLAR

4. En quina persona se'ns presenten els fets i des de quin punt de vista narratiu?
EN TERCERA PERSONA DEL SINGULAR I PUNT DE VISTA EXTERN
5. Emplena aquesta graella amb els fets més remarcables que s'esdevenen en aquests indrets de la Cornualla.
TINTAGEL: Tristany coneix el rei Marc. Serà armat cavaller.
GRAN PI: Trobades nocturnes amb Isolda.
LA FOREST DEL MOROIS: On es refugien els amants.
CREU ROJA: Marca del bosc. On es deixen les cartes el rei Marc i Tristany, i el forester traïdor i el rei Marc.
BLANCA LANDA: Límit del reialme del rei Marc.
CABANA D’ORRI: On s'alberga Tristany.
SANT LLOBÍ: Castell de la Blanca landa on s'està Isolda.
CAPELLA DE TINTAGEL: On són enterrats els amants.

ACTIVITATS 2

6. Ordena cronològicament els fets de la novel·la:

1r D 2n H 3r C 4t G 5è A 6è F 7è B 8è E

D. Tristany, convertit en heroi al servei del rei Marc, mata el gegant Morholt, emissari del rei d'Irlanda. Ferit en combat, va a la deriva durant set dies i set nits en una barca, i els corrents el duen a Irlanda, on Isolda, la filla del rei, el cura sense saber qui és.
H. Una vegada curat, fuig cap a Cornualla, on el rei Marc el vol adoptar i oferir-li el seu regne. Però Tristany li proposa d'anar a Irlanda a conquerir la Bella dels cabells d'or, que serà la seva esposa.
C. Allí de nou, mata un drac i el rei es veu obligat a donar-li Isolda. De tornada a Cornualla, els joves beuen el filtre amorós per equivocació.
G. S'atreuen mútuament d'una manera irresistible i consumen el seu amor abans del casament d'Isolda amb Marc.
A. Comencen els amors clandestins, però seran descoberts i, consegüentment, condemnats. Fugen al bosc de Morois i viuen allí durant dos anys.
F. Passat aquest temps, i per consell d'un ermità, Isolda torna a palau i Tristany s'exilia. Va acumulant proeses, però segueix turmentat per l'amor d'Isolda, amb qui es troba de manera furtiva: entre disfresses, noms falsos.B. Tristany és ferit de mort i mana al seu amic i cunyat, Kaherdí, que vagi a buscar Isolda la Blonda, l'única persona que el pot curar. Aquesta, sense pensar-s'ho, navega cap a la Bretanya per trobar-se amb ell.E. Tristany és enganyat per la seva muller, Isolda de les Blanques Mans: creu que la seva estimada no arriba. Isolda desembarca...

7. Relaciona cada definició amb l'ofici corresponent:

GLOSADOR: Poeta popular, en general sense instrucció, que compon, sovint de manera improvisada

POETA: Persona que fa poesies i/o que està dotada per fer-les.

TROBADOR: Artista que creava composicions literàries i musicals destinades a ser difoses a través dels cants dels joglars.

JOGLAR: Al món romànic medieval, transmissor oral de peces literàries, generalment recitades cantant i acompanyades d'instruments musicals.

BARD: Entre els celtes, poeta que formava part de la casta sacerdotal.

8. Busca sinònims de les paraules següents que surten a la novel·la:

LANDA-PLANÚRIA
FOREST-BOSC
FETILLER-BRUIXOT
TEMOREGA-PORUC
GUISA-MANERA
ASCONA-DARD
ALBURA-BLANCOR
ASSENTAR-APUNTAR
GAI-ALEGRE
ENTROPESSADA-ENSOPEGAR

9. Fixa't amb els noms de les diferents parts de l'armadura per poder resoldre el logogrif.

AUSBERG

CUIRASSA

ELM

ESCUT

ESPASA

FALDATGE

GUARDABRAÇ

MANYOPLA

VISERA

ABANS DE LLEGIR TRISTANY I ISOLDA

Capítols de l'I al V

1. Per quin motiu li posen el nom de Tristany:

Perquè, en néixer, la seva mare digué que havia vingut a la Terra amb tristesa.

2. Tristany lluita contra el Morholt d'Irlanda a l'illa de Sant Samsó, i surt de la batalla:

Victoriós i greument ferit.

3. Isolda la Blonda, quan veu per primer cop Tristany:

El guareix de les seves ferides.

4. El rei Marc decideix casar-se amb Isolda dels cabells d'or perquè:

Una oreneta li porta un parell de cabells d'ella.

5. La mare d'Isolda prepara un filtre amorós perquè se'l begui la seva filla juntament amb el seu promès, el rei Marc. Com és que se l'acaba bevent amb Tristany:

Perquè tant ella com Tristany estan assedegats i una serventa confon la poció amb un altre beuratge.

6. Què fa Brangiana per Isolda perquè el rei Marc no s'assabenti que la seva muller no és verge:

Ocupa el lloc d'Isolda la nit de noces.

Capítols del VI al X

7. Però no és de la serventa de qui ha de tenir por Isolda, sinó dels deslleials. Què maquina Brangiana perquè els enamorats puguin trobar-sei no ser descoberts:

Els busca un lloc rere el castell perquè es puguin veure.

8. On s'amaga el rei Marc una vegada ha estat avisat de l'encontre dels amants:

Dalt del pi on es troben cada nit.

9. El nan Frocí i els deslleials continuen ordint plans contra els enamorats:

Fan posar farina entre el llit de Tristany i de la reina. Com es resol:

Per les gotes de sang de la ferida que s'ha fet Tristany, que cauen a la farina.

10. El rei Marc, irat i fora de si, ara no tindrà pietatper als amants i buscarà un càstig exemplar per a ells. Quin és de tots aquests:

Fa cremar Tristany i Isolda en una foguera davant tota la població de Tintagel.

11. Com aconsegueix Tristany fugir d'ells:

Es llança des d'una finestra al buit i el vent se l'emporta fins a una pedra evitant-li la mort.

12. El rei Marc, irat, lliura Isolda a uns llebrosos, però Tristany, sempre a l'aguait, els troba i:

Agafa Isolda i fuig mentre Governal atueix el crani d'Ivany, el cap dels llebrosos.

13. El rei Marc, avisat per un forester, troba els amants dormint al bosc. Què fa llavors el rei Marc:

Com que l'espasa de Tristany separava els dos cossos, la canvia per la seva, deixa els seus guants d'ermini, i canvia l'anell de maragdes que porta Isolda.

14. Quina és la reflexió d'Isolda quan s'adona que el rei Marc els ha descobert al bosc i ha posat un anell al seu dit:

Que el rei els vol perdonar i que Tristany, per culpa seva, ha de viure com un fugitiu fora de la cort.

Capítols de l'XI al XV

15. L'ermità Ogrí escriu una carta de part de Tristany per al rei Marc. Què fa quan la té:

La passa al seu clergue perquè li llegeixi, ell no sap llegir.

16. Isolda torna al castell. Quan els dos enamorats s'acomiaden, què es regalen:

Isolda li regala un anell de jaspi verd i Tristany, el seu gos Husdent.

17. Una vegada Isolda ha tornat al castell, els deslleials què pretenen que faci el rei amb ella:

Que passi pel jurament dels ossos dels sants i la prova del ferro roent.

18. Com jura la seva innocència la reina Isolda:

Agenollada davant els ossos dels sants i el rei Artús.

19. Tristany marxa de Tintagel cap a Gal·les. Què li diu Isolda quan marxa:

Si veu l'anell que un dia ella li regalà, farà el que Tristany li demani.

20. Tristany, a Gal·les, ajuda el duc Gilany a desfer-se del gegant Urgan el Pelós. Quina recompensa vol per poder regalar a Isolda:

El seu gos, Petit-Crû.

21. Quina qualitat màgica té:

El cascavell que porta fa oblidar les penes.

22. Tristany viatja durant dos anys per diferents reialmes i ducats fins que arriba a:

Bretanya, allí es posa al servei del duc Hoel.

23. En haver vençut l'enemic, el duc ofereix a Tristany:

La seva filla, Isolda de les Blanques Mans

Capítols del XVI al XIX

24. Però Tristany no oblida Isolda la Blonda, i, amb l'ajut del seu cunyat Kaherdí, arriba a Tintagel i es troba amb el senescal Dinàs. Quèaconsella a Tristany:

Que oblidi Isolda, que està sofrint molt, i que tingui pietat per ella.

25. Quan Dinàs intercedeix per Tristany, Isolda accepta l'encontre?:

Sí, perquè no ha oblidat la seva promesa.

26. Quina marca posa Tristany en el camí perquè Isolda s'adoni de la seva presència?:

Una branca d'avellaner amb lligabosc enllaçat.

27. Tristany vol tornar a veure la seva reina, no vol ni pot oblidar-la. Com es presenta al castell de Tintagel?:

Disfressat de boig.

28. Tristany passa uns dies amb la reina, però, tement que el descobreixin, marxa al seu país. Amb quina promesa?:

Si Tristany la necessita, Isolda hi anirà.

29. Ferit de mort, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda, la Blonda. Si torna amb ella, hissarà:

La vela blanca.

30. Isolda la Blonda pressent la mort de Tristany i la seva pròpia quan:

És al mar i es produeix una tempesta molt forta

DESENGANY I ENAMORAMENT

Aquesta història correspont a l’Edat Mitjana, segle V i perteneix a la poesía trovadoresca.

Hi havia un matrimoni que vivía al Castell La Pineda la muller, anomenada Melisandra Ortega, estava molt enamorada mentre que l’home, Maties Miró passava d’ella completament, no li aportava res, ni amor ni sexe, l’unica cosa que li importava era el seu poder econòmic, la popularitat en la ciutat i l’honor del seu nom.

Una nit Maties va organitzar un sopar en La Pineda amb tots els seus coneguts amb els qui mantenien relacions de negocis. Melisandra com era la seua dona li va acompanyar durant tota la nit i aquest li anava presentant a tota la gent que hi assistia. El soci més important de Maties, Pere Andreu va veure des de lluny de qui estava acompanyat el seu amic, aleshores va decidir apropar-se, ja que li havia impactat una muller tant bella com era Melisandra amb uns cabells llargs i negres i uns ulls grans i brillants que transmitien molta dulzura.

Quan ell s’apropa veu una actitud en ella de indiferencia i pensa que te que trobar-se a soles, per això durant el sopar intenta coincidir amb ella per parlar i intercambiar mirades.

Melisandra s’alça per dirigir-se a la cuina i ell disimuladament la segueix, fins que es creuen, Pere per galantejar-la li diu que mai havia vist una dona tant hermosa com ella i ella no diu res, només es sonroja.

Durant el sopar, ell insisteix intentant conquistar-la, però ella no te ulls per a ningú més que no siga Maties.

Ella no sap que a partir d’eixa celebració es trobarà per La Pineda moltes vegades a Pere. I això mateix ocurreix al següent dia.

Després de tants dies trobant-se i Pere seguint recetant-li les seues cançons sobre ella Melisandra s’adona que es una bona persona i que li transmet confiança, per això s’apropa cada vegada més a ell utilitzant-lo per plorar i contar les seues penes. Encara que a Pere li agrada eixe apropament, no deixa de pensar que està enamorat d’ella i que vol que forme part de la seua vida. Per tant, es propossa que te que fer-li obrir els ulls de que el seu marit no la vol i que ell mateix seria capaç de donar-li tot el que li falta, molt d’amor i molta alegría.

Aleshores al matí següent tornen a trobar-se i Pere li diu tot això que sent i que havia pensat mitjançant una cançó, ella com el veu un home sincer i de veritat decideix pensar sobre això i prendre decisions.

Melisandra mantenint eixe pensament, es va fixant en Pere i s’adona que s’arriesga molt per ella donant-li amor sense tindre por de Maties, ja que ella sap lo peligròs que pot ser que s’entere de la relació que mantenen, no perquè sent amor sino perquè no vol embrutar el seu nom davant tota la ciutat.

La decisió que pren es deixar-se estimar per Pere això fa que cada vegada amb les seues cançons i amb la seua manera de tratar-la es vage enamorant.

Ella, una nit amb lluna plena, creu que es un bon moment per dir-li el que sent, aleshores li envía una carta dient-li si volia trobar-se amb ella perquè li tenia que dir una cosa molt important, ell acepta i va.

Eixa nit, en un lloc molt poc apropiat per l’ocasió, en les cavallerises, començen a parlar sobre ells i Melisandra li confiesa els seus sentiments lo que genera una reacció de alegría en Pere. A partir d’ací començen a sentir-se molt a gust i ha tindre un contacte físic.

En eixe moment arriben Albert Vaquer i Valentin Gil, ajudants de Maties Miró, i com és la seua obligació el que fan es agafar-lo i emportar-se’l. Melisadra, atacada pels nervis exigeix que no li façen res, però ella no será la que decidisca el que passarà.

Al matí següent, després de pasar una nit molt dura pensant en no tornar a vore’l escolta a les notícies que Pere Andreu ha aparegut mort.

Melisandra queda impactada del que havia fet el seu marit i confirma el que deia Pere,que no es una bona persona, per lo tant discuteix amb ell del que havia fet.

Al cap de quatre mesos ella continúa plorant i plorant….

TEXT EXPOSITIU: trobadors i trobairitz

La poesía trobadoresca és aquella poesia que, va començar al segle IV, segles XII i XIII,era una època en que vivien dues classes socials els nobles i els clergues.Els seus géneres son entre altres:

• La cançó: Els trobadors expressaven els seus sentiments a través de la composició que es denomina cançó. El seu tema central i exclusiu és l'amor: l'amor cortès, el trobador intentarà aconseguir a través de la seva relació algun tipus de tracte beneficiós en l'aspecte material. La cortesia és el terme que designa la conducta i la posició de l'home que viu a la cort i que per una educació especial esdevé el model d'un ideal humà de refinament i de valors espirituals. El trobador, com a personatge cortesà, participà d'aquestes característiques que són la lleialtat, la generositat, la valentia, el tracte elegant, etc. En la cançó apareix un ritual amoròs anomenat amor cortès que té les característiques següents.

-La dona és casada se l'anomena midons.
-La relació entre la midons i el trovador reprodueix la situació pròpia del vassallatge.
-. El trobador parla de la seva senyora com una obligació (celebra la seva bellesa, bondat, seny) i això és acceptat o així hauria de ser pel marit. Això es pot resumir dient que és un amor adúlter.
- La dama sol ser inaccessible i el trobador ha de fer mèrits per ponderar les virtuts de la dama i la perfecció del seu amor i així aconseguir els seus propòsits.
-Per no descobrir els amors, el trobador designa la dama amb un senyal (pseudònim).
- L'amor trobadoresc exigeix discreció ja que la dona és casada.
-Els personatges que intervenen normalment, a més del trobador, són: el gelós (el marit) del qual cal evitar les sorpreses i les ires i els lausengers que per tal de fer mèrits estan disposats a contar la possibilitat d'infidelitat de la senyora.

• El sirventès: és un estil trobadoresc condicionat pel contingut. Després de la cançó és el gènere més estès. És una poesia moralitzadora, d'atac personal, de propaganda política, de reprensió dels costums, etc. Les variants més importants són el sirventès moral, personal, polític i iterari.
• L'alba: és un estil trobadoresc que descriu el disgust dels amants, que havent passat la nit junts, han de separar-se al matí per por a ser sorpresos pel marit o els lausengiers.
• La pastorel·la: és un estil trobadoresc condicionat pel contingut. Aquesta composició tracta de la trobada al camp d'un cavaller amb una pastora a la qual intenta seduir. El tractament que es fa de la figura de la pastora és molt respectuós i ella mostra major enginy que el cavaller a l'hora de resoldre la situació compromesa en què es troba.

Com ja he dit el personatge principal de la poesía trobadoresca es el trovador, un poeta cantor de l'edat mitjana que crea composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Escrivia en llengua vulgar, era una persona culta, que sabia de música, de retòrica, de lírica, és a dir, que pertany a la noblesa. Com que la població en aquella època era analfabeta tota aquesta literatura havia de ser recitada. Els trobadors normalment cantaven en occità. El fet de ser trobador suposava un prestigi per aconsellar grans senyors i gaudir d'una confiança que en altres circumstàncies no haurien tingut.

Hi ha pocs casos coneguts de trobadors que eren dones (les trobairitz), aquestes eren sempre de la noblesa, van ser poetes occitanes del segle XII i cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d'atreviment i cortesia. Dones que sabien de lletra i de música. És molt extrany que en un lloc tant menut com era Occitània hi hagueren més trobairitz de les que havien en altres llocs, això era per tres factors: les croades, les lleis d'herència i el comerç.

Jo crec que ara, en l’actualitat no hi han diferències entre l’home i la dona amb la manera d’estimar, ningú estime més que l’altre però a vegades això pot confondre i pensar que la dona sempre estima més simplement perquè ell és més passiu, més despreocupat i solen tindre més dificultats per expresar els sentiments que corren pel seu cos, en cambi, ella sol ser, en la majoria dels casos la part més sentimental, i més pasional de la parella. Apart de tot això, mai s’ha de dir que un estima més que l’altre perquè a pesar del que es creu i del que es parega l’amor no es troba en una escala, és un sentiment que cadascun sap a qui el té i de quina manera, ja que com he dit en el comentari de l’amor pot ser d’amistad, de parella etc.

Per acabar vull comentar les diferències que hi trobe éntre les relacions amoroses dels trobadors i de les trobairitzs del segle V amb les de l’actualitat es que en aquella época en tots els matrimonis la dama (midons)tenia un amant i el seu marit (gilòs) també, per contra, ara, encara que hi han excepcions, això és una acció molt lletja i es considera fidelitat amb plenitud, quan passa açò, el membre que ha eixit perjudicat de la parella posa fí a la relació. Per una altra part no veig cap semblances.

L'AMOR

Hui anem a parlar de l’amor. I com podriem definir l’amor?

L’amor és molt difícil de definir. Al diccionari hi diu que és un sentiment, atracció o inclinació profunda cap a una persona.

Però aquest sentiment es pot trobar de moltes formes: amor fraternal, amor d’amistat, amor a la vida, amor a la llibertat, l’amor de parella… Aquest últim és el que podem tenir sentiments més forts. És el que al principi quan penses en ell o el veus es tenen pessigolles a la panxa, la vermellor, la coquetería… i és l’amor que ens fa descubrir que som vius i que estem destinats a estimar a algú.

A tots ens agrada sentir-nos amats però quan tú sents aquest sentiment, a qué done una mica de por?

I es que sempre pensem que no anem a ser correspunguts quan es aixì , que mal el pasem, tindre tant d’amor a una persona, sentir que es la perfecció per a tu i que no et fixes en ningú més i aquest no sent res per tu, no ens dona el que volem.

L’amor és imprescindible per a viure, et dona la felicitat i que millor que compartir totes les teues sensacions, emocions i idees amb una persona que et compren i que et regala moments que mai oblidaras. Ens fa escapar de la soledat.

Quan coneixes a una persona que et fa sentir bé, no importa que siga guapa o fea, es a dir, el seu físic, ja que al cap del temps la bellessa desapareix, el que importa es que el seu interior siga pur.

Tots som aptes per a l’amor perquè hi ha gustos molt diferents però tots tindran més ràpid o més promte la seua “mitja taronja”.

És intrínsec a la natura humana, no es pot aprendre, no hi ha instruccions per a estudiar-lo, és un sentiment que va i ve, que pot ser tot i no res.

Com que aquest sentiment no es trobe en una escala de valors l’home i la dona estimen igual, però la dona és més pasional, més sentimental i pot ser que de vegades s’entregue més que l’home.

Aquest és un enllaç per a que pugueu escoltar una cançó dedicada a l’amor, anomenada “Extraño sentimiento” del cantant Luis Fonsi.

http://www.youtube.com/watch?v=2EVHZEw3QPI

DICCIONARI HISTÒRIC

L'època: fets i gent de la Baixa Edat Mitjana.

L'Edat Mitjana és el periode que va des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (s.V) fins a la caiguda de Constantinoble (1453)en poder dels turcs.

La literatura en l'Edat Mitjana

Ara vaig a facilitar informació de fets importants en aquesta època mitjançant enllaços:

1. Al-Andalus
2. Albigesos
3. Batalla de Muret
4. Caiguda de Constantinoble
5. Catalunya Nova
6. Cisma
7. Baixa Edat Mitjana
8. Alta Edat Mitjana
9. Escolasticisme
10. Feudalisme
11. Imperi Romà d'Occident
12. Matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença
13. Occident
14. Orient
15. Pere I el Catòlic
16. Primera Croada
17. Ramon Berenguer IV
18. Unió de Catalunya i Aragó

Bloc de valencià

Benvinguts al meu bloc!

Us convide a tots a vore les meues publicacions i teniu el dret de opinar sobre elles. Amb aquest blog veig una oportunitat d'aprendre uns dels altres i crec que entre companys ens podem ajudar molt.

En definitiva, la finalitat d'aquest bloc serà fer les activitats de valencià i els treballs que mane Rosa.

Un bes per a tots, espere que us agrade.