ANÀLISI D'UNA DE LES COMPOSICIONS DE "CANTS D'AMOR"

1. TEMA

Ausiàs March cansat de viure per un mal d'amor.

2. CONTINGUT

El poeta parla amb el seu cor perquè està cansat de viure, la mort és la millor solució per desfer-se d'aquest patiment que el turmenta. La vida del poeta és molt desgraciada i ell la representa lamentant-se. També es queixa de que no hi ha ningú que sofrisca més que ell per l'amor no correspost.

3. ESTRUCTURA (interna i externa)

L' estructura externa consta de cinc cobles més la tornada.

I l' estructura interna està dividida en tres blocs, el primer comprén les tres primeres cobles on el tema principal és la mort i la vida. El segon bloc està format per la quarta i la quinta cobla on conta el seu dolor a causa d'un mal d'amor. I per últim, la tornada, que és la sexta cobla on el poeta li comunica a la dama que s'acosta l'hora en què acabarà la seua vida.

4. FIGURES LITERÀRIES

En aquesta composició d'Ausiàs March aparéixen moltes figures literàries com són: antítesis, contraposició de dos pensaments o idees (amic/desamic, plor/riure), una interrogació retòrica, que no espera resposta (com soferràs els mals qui·t són davant?). En les cobles dos i tres aparéix una successió de metàfores anomenada al·legoria (Braços uberts és eixida a carrera, plorant sos ulls per sobres de gran goig). Al final de la segona cobla hi ha una paradoxa (perquè jo defuig tot home que·m crida, prenent aquell qui fuig de ma rigor). En la cinquena cobla, hi ha una hipérbole, exageració dels seus sentiments (Null home conec, o dona, a mon semblant, que, dolorit per amor faça plànyer: jo són aquell de qui·s deu hom complànyer, car, de mon cor, la sang se'n va llonyant). En la següent cobla hi aparéix una metàfora de tipus guerrer (mà no s'hi troba armada). Al final d'aquest poema, la tornada que comença amb una metàfora, substitució del nom d'una cosa pel nom d'un altra que és semblant (Llir entre cards), senyal que l'utilitza per dirigir-se a la seua dama.

5.MÈTRICA

Els versos del poema són decasíl·labs, amb una rima consonant i creucreuada. L'esquema mètric és ABBA CDDC...
Amb una cesura (quan es recita s'interpreta com un silenci) després de la quarta síl·laba, deixant sis darrere.
Són versos masculins, quan l'última paraula és aguda i femenins quan és plana.

6. VALORACIÓ

Aquest poema m'ha paregut una mica difícil i sinò fora per les ajudes dels exercicis m'haguera costat molt d'entendre'l, ja que és un poema molt abstracte, amb moltes figures retòriques i molt entrevessat. En quant al tema puc dir que és actual, perquè és parla de sentiments relacionats amb l'amor no correspost i la discusió de practicar l'amor carnal i voler assolir una amor més espiritual. Tot això conviu dia a dia amb nosaltres.