TEXT EXPOSITIU: trobadors i trobairitz

La poesía trobadoresca és aquella poesia que, va començar al segle IV, segles XII i XIII,era una època en que vivien dues classes socials els nobles i els clergues.Els seus géneres son entre altres:

• La cançó: Els trobadors expressaven els seus sentiments a través de la composició que es denomina cançó. El seu tema central i exclusiu és l'amor: l'amor cortès, el trobador intentarà aconseguir a través de la seva relació algun tipus de tracte beneficiós en l'aspecte material. La cortesia és el terme que designa la conducta i la posició de l'home que viu a la cort i que per una educació especial esdevé el model d'un ideal humà de refinament i de valors espirituals. El trobador, com a personatge cortesà, participà d'aquestes característiques que són la lleialtat, la generositat, la valentia, el tracte elegant, etc. En la cançó apareix un ritual amoròs anomenat amor cortès que té les característiques següents.

-La dona és casada se l'anomena midons.
-La relació entre la midons i el trovador reprodueix la situació pròpia del vassallatge.
-. El trobador parla de la seva senyora com una obligació (celebra la seva bellesa, bondat, seny) i això és acceptat o així hauria de ser pel marit. Això es pot resumir dient que és un amor adúlter.
- La dama sol ser inaccessible i el trobador ha de fer mèrits per ponderar les virtuts de la dama i la perfecció del seu amor i així aconseguir els seus propòsits.
-Per no descobrir els amors, el trobador designa la dama amb un senyal (pseudònim).
- L'amor trobadoresc exigeix discreció ja que la dona és casada.
-Els personatges que intervenen normalment, a més del trobador, són: el gelós (el marit) del qual cal evitar les sorpreses i les ires i els lausengers que per tal de fer mèrits estan disposats a contar la possibilitat d'infidelitat de la senyora.

• El sirventès: és un estil trobadoresc condicionat pel contingut. Després de la cançó és el gènere més estès. És una poesia moralitzadora, d'atac personal, de propaganda política, de reprensió dels costums, etc. Les variants més importants són el sirventès moral, personal, polític i iterari.
• L'alba: és un estil trobadoresc que descriu el disgust dels amants, que havent passat la nit junts, han de separar-se al matí per por a ser sorpresos pel marit o els lausengiers.
• La pastorel·la: és un estil trobadoresc condicionat pel contingut. Aquesta composició tracta de la trobada al camp d'un cavaller amb una pastora a la qual intenta seduir. El tractament que es fa de la figura de la pastora és molt respectuós i ella mostra major enginy que el cavaller a l'hora de resoldre la situació compromesa en què es troba.

Com ja he dit el personatge principal de la poesía trobadoresca es el trovador, un poeta cantor de l'edat mitjana que crea composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Escrivia en llengua vulgar, era una persona culta, que sabia de música, de retòrica, de lírica, és a dir, que pertany a la noblesa. Com que la població en aquella època era analfabeta tota aquesta literatura havia de ser recitada. Els trobadors normalment cantaven en occità. El fet de ser trobador suposava un prestigi per aconsellar grans senyors i gaudir d'una confiança que en altres circumstàncies no haurien tingut.

Hi ha pocs casos coneguts de trobadors que eren dones (les trobairitz), aquestes eren sempre de la noblesa, van ser poetes occitanes del segle XII i cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d'atreviment i cortesia. Dones que sabien de lletra i de música. És molt extrany que en un lloc tant menut com era Occitània hi hagueren més trobairitz de les que havien en altres llocs, això era per tres factors: les croades, les lleis d'herència i el comerç.

Jo crec que ara, en l’actualitat no hi han diferències entre l’home i la dona amb la manera d’estimar, ningú estime més que l’altre però a vegades això pot confondre i pensar que la dona sempre estima més simplement perquè ell és més passiu, més despreocupat i solen tindre més dificultats per expresar els sentiments que corren pel seu cos, en cambi, ella sol ser, en la majoria dels casos la part més sentimental, i més pasional de la parella. Apart de tot això, mai s’ha de dir que un estima més que l’altre perquè a pesar del que es creu i del que es parega l’amor no es troba en una escala, és un sentiment que cadascun sap a qui el té i de quina manera, ja que com he dit en el comentari de l’amor pot ser d’amistad, de parella etc.

Per acabar vull comentar les diferències que hi trobe éntre les relacions amoroses dels trobadors i de les trobairitzs del segle V amb les de l’actualitat es que en aquella época en tots els matrimonis la dama (midons)tenia un amant i el seu marit (gilòs) també, per contra, ara, encara que hi han excepcions, això és una acció molt lletja i es considera fidelitat amb plenitud, quan passa açò, el membre que ha eixit perjudicat de la parella posa fí a la relació. Per una altra part no veig cap semblances.